Josep Samitier i Vilalta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:55, 16 abr 2016 amb l'última edició de Troopersbd (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Samitier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosep Samitier Vilalta
2 de febrer del 1902
Barcelona, Catalunya
Mort4 de maig de 1972(1972-05-04) (als 70 anys)
Barcelona,
Dades personals
Altres nomsL'home llagosta
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1914-1916 FC Internacional
Clubs professionals
Anys Equip PJ (gols)
1919-1932
1932-1934
1936-1939
FC Barcelona
Reial Madrid
OGC Nice
454 (333)
008 00(4)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (gols)
1920-1936[1]
1920-1931
Catalunya Catalunya
Espanya Espanya

021 00(2)
Equips entrenats
Anys Equip
1936
1942
1944-1947
Atlético de Madrid
OGC Nice
FC Barcelona
Participà en
1924Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olympics.com: jose-samitier-vilalta
Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Plata Anvers 1920 futbol masculí

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Biografia

El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.

Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys 20. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a tercer màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Leo Messi i Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment jugà breument al Madrid i al Niça (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecció catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els quals marcà 2 gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers.

L'aportació de Josep Samitier, però, no es va limitar a la seva destacada etapa com a jugador. L'any 1944 va iniciar una important etapa com a tècnic barcelonista que finalitzà el 1947. Amb la seva presència a la banqueta, l'equip es va proclamar campió de Lliga en la temporada 1944-45, un títol que es resistia des del 1929. A banda de la Lliga, Sami també va aconseguir la Copa Ajuntament de Vilafranca, la Copa d'Or de la República Argentina i la Copa Pavelló de l'Esport. La seva gran personalitat i psicologia i els seus mètodes (va introduir l'innovador 3-2-5 en lloc del clàssic 2-3-5) van fer campió de Lliga el Barça després de 16 anys. També fou secretari tècnic de Barça i Madrid.

L'any 1950 va recomanar el fitxatge de Ladislao Kubala al president Agustí Montal i Galobart.[2]

Molt popular a la seva època, la seva fama el portà a fer anuncis publicitaris i pel·lícules com Once pares de Botas. Juntament amb Ricard Zamora, Àngel Rodríguez, Ladislao Kubala i Joan Gamper, és l'únic futbolista que té un carrer amb el seu nom a Barcelona.

Samitier va morir la primavera de 1972 a Barcelona. És enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona), com altres jugadors del FC Barcelona.

Trajectòria esportiva

Com a jugador

Com a entrenador

Palmarès

Com a jugador

Com a entrenador

Referències

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)

Enllaços externs