Josep Samsó i Elias
 Fotografia, ca. 1920  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Josep Samsó i Elías 17 gener 1887 Castellbisbal (Vallès Occidental) |
| Mort | 1r setembre 1936 (49 anys) Mataró |
| Sepultura | Basílica de Santa Maria de Mataró |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, prevere, sacerdoci a l'Església catòlica |
| Prevere i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 23 de gener de 2010 , Santa Maria de Mataró nomenat per Lluís Martínez Sistach |
| Festivitat | 1 de setembre |
Josep Samsó i Elías (Castellbisbal, Vallès Occidental, 17 de gener de 1887 - Mataró, 1 de setembre de 1936) va ser un prevere català, mort al començament de la Guerra civil espanyola. Venerat per l'Església catòlica, va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, en la qual havia estat rector.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascut a Castellbisbal en 1887. El seu pare era farmacèutic i en morir, el 1894, la família marxà a viure a Rubí, on va estudiar al col·legi dels Germans Maristes, fins que la família es va traslladar a Sarrià (Barcelona). El 1900 va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat el 12 de març de 1910, dient la seva primera missa el dia de Sant Josep a la capella del Centre Obrer de la Sagrada Família, al carrer de Calàbria de Barcelona. Va doctorar-se en teologia a la Pontifícia Universitat de Tarragona.[3]
El 23 de juliol de 1910 fou nomenat coadjutor de la parròquia d'Argentona, on va ser durant set anys. L'11 de gener de 1917 va anar com a rector a Sant Joan de Mediona i, en morir el rector de Santa Maria de Mataró, va ser nomenat arxipreste de Mataró i rector de la parròquia en 1923. Va destacar-hi com a catequista. La seva obra més coneguda és la Guia per a catequistes, preparada el març de 1936, però que no fou publicada fins al 1940.[3] En les seves planes, Samsó fonamente l'acció catequètica en l'amor que és l'únic element constructiu no n'hi ha d'altre.[4]
Martiri[modifica]
En esclatar la guerra civil espanyola i la persecució dels eclesiàstics, es refugià a casa d'uns feligresos, però fou detingut el 28 de juliol de 1936, quan intentava deixar la ciutat. Va ser empresonat a la presó de Mataró degut a la seva condició de sacerdot. Allí va estar-hi un mes, fins que va ser executat al cementiri de Mataró l'1 de setembre de 1936.[3]
Abans de ser executat, Samsó va demanar que el deslliguessin i va voler abraçar als que l'anaven a matar, dient que els perdonava i que volia morir sense els ulls embenats, mirant a la ciutat.[2]
Històrica beatificació[modifica]
Josep Samsó va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb presència del cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i de l'arquebisbe Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i enviat del Vaticà, que fou l'encarregat de llegir el decret de beatificació, en llatí, signat pel papa Benet XVI. A la cerimònia també hi assistiren 400 sacerdots, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles, José Montilla i Jordi Pujol, entre altres personalitats.[2][1]
Aquesta fou una beatificació històrica, ja que fou la primera cerimònia d'aquest tipus celebrada a Catalunya des del segle xii, després de les noves disposicions del papa Benet XVI que permeten que aquesta cerimònia es realitzi al lloc d'origen del beat, en lloc de Roma.[1] Coincidint amb la beatificació, les seves relíquies es van traslladar a la capella de les Santes de Santa Maria de Mataró.[2]
L'endemà de la beatificació, el papa Benet XVI, després de resar l'Àngelus a Roma, va usar la llengua catalana per proposar al nou beat Josep Samsó com a model per a sacerdots i laics.[5]
Bibliografia[modifica]
- NONELL, Salvador. El Dr. José Samsó Elías y su tiempo. Barcelona: Balmes S.L., 1986.
- VALLS I MONTSERRAT, Ramona. Escola Nova i pedagogia catequètica a Catalunya (1900-1965). Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya,, 1997.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 El Periódico, 23 de gener del 2010, Josep Samsó protagonitza una beatificació històrica a Mataró
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 La Vanguardia, 23/01/2010, Josep Samsó protagoniza una beatificación histórica en Mataró[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 catholic.net, José Samsó i Elias, Beato (castellà)
- ↑ VALLS I MONTSERRAT, Ramona. Escola Nova i pedagogia catequètica a Catalunya (1900-1965). Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya,, 1997, p. 103 - 109.
- ↑ zenit.org, Benedicto XVI propone a Josep Samsó como modelo para sacerdotes y laicos Arxivat 2011-01-19 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Samsó i Elias |
- www.amicsdelbeatjosepsamso.org Arxivat 2017-09-24 a Wayback Machine., amb informació sobre el beat.
- Vídeo Infosord: Beatificación del sacerdote Josep Samsó i Elias