Josep Serradell i Pérez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Serradell)
Infotaula de personaJosep Serradell i Pérez
Biografia
Naixement11 agost 1916 Modifica el valor a Wikidata
Canals (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRomán
Ideologia políticaComunisme
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Partit dels i les Comunistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Segona República Espanyola
Generalitat republicana
Servei militarAgost de 1936 a Febrer de 1939
Branca militar Exercit Popular
Rang militarCapità Capità
Unitat militar1ª Secció d'Organització del X Cos d'Exèrcit, Exercit de l'est
ConflicteFront d'Aragó
Família
CònjugeMargarida Abril i Gonzàlez Modifica el valor a Wikidata

Josep Serradell i Pérez, conegut clandestinament com a Román (Canals, la Costera 11 d'agost de 1916 - Mataró 31 d'octubre de 2004) fou un dirigent comunista català. Fundador de les JSUC i del PSUC. Durant la dictadura va participar de l'organització del PSUC a l'interior.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'un obrer ferroviari, quan era petit la seva família es traslladà a Tortosa. El 1932 començà a treballar com a aprenent d'impressor, ingressa a la UGT i participa de la fundació de la Joventut Socialista. El 1936 és escollit secretari general de la Joventut Socialista Unificada de Tortosa i regidor a Tortosa pel Front d'Esquerres, al juliol participa en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2]

Guerra Civil[modifica]

L'agost de 1936 marxa com a voluntari al Front d'Aragó, és escollit delegat polític de la centúria. Al desembre ingressa a l'Escola de Guerra de Sarrià de Barcelona d'on en surt amb la graduació de Tinent. El 1937 és destinat a Lleida a la Caserna de Castell de Gardeny. El 1938 és ascendit a Capità.[2]

Exili i Postguerra[modifica]

Després de la guerra, s'exilià a Mèxic. Realitzà diversos viatges a Moscou i, clandestinament, a Barcelona. Juntament amb la seua companya, Margarida Abril, participà en la reorganització del PSUC a l'interior. Torna definitivament a Catalunya el 1956 per tal de preparat la Vaga Nacional Pacífica de 1959 [3] Fou secretari d'organització del PSUC del 1947 al 1978, quan fou escollit coordinador del Comitè Central.

Transició[modifica]

El 1982 en el marc del V Congrés s'oposà a l'eurocomunisme, i s'arrenglerà amb el sector anomenat prosoviètic liderat per Pere Ardiaca. Fou expulsat del PSUC el 1982 sota l'acusació de realitzar activitat fraccional. Fundà amb altres expulsats i sancionats el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i en fou membre del Comitè Central fins a la seva defunció.[4]

Obres[modifica]

  • Serradell, Josep. Clandestinos. Una historia que no se borrará. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1995. 
  • Serradell, Josep. Salida a la Superfície. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1998. 

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 220-222. ISBN 84–922507–4–7. 
  2. 2,0 2,1 Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 220. ISBN 84–922507–4–7. 
  3. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 221. ISBN 84–922507–4–7. 
  4. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 222. ISBN 84–922507–4–7.