Josep Soler i Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 abril 1908  Barcelona |
| Mort | 12 desembre 1999 (91 anys) Gavà (Baix Llobregat) |
 Regidor de l'Ajuntament de Gavà | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Jaume Roig |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, polític |
Premis
| |
Josep Soler i Vidal (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 2 d'abril 1908 - Gavà, 12 de desembre de 1999) fou un polític i historiador català.[1]
Biografia[modifica]
Es formà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als Estudis Universitaris Catalans. Fou cofundador del Partit Comunista Català (1928) que després s'integrà al Bloc Obrer i Camperol (1931) i col·laborà al seu portaveu L'Hora. Durant la proclamació de la República Catalana formà part de la guàrdia personal de Francesc Macià.
A diferència de la majoria de companys del BOC, no es va integrar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el 1936 participà en la constitució del PSUC. Establert a Gavà des de 1933, va donar suport l'Aliança Obrera i els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou regidor de cultura i ensenyament a Gavà, on va implantar l'Escola Nova Unificada.[2]
Exiliat a Mèxic després de la guerra civil espanyola, treballà als tallers gràfics de la La Nación. A causa de la seva progressiva satel·lització cap al PCE s'apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català (1942), que donà suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions després de la victòria aliada i la consolidació del franquisme, continuà l'activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana a Mèxic el 1953. També fou un dels fundadors el 1952 de la revista Pont Blau, de la que en fou secretari fins al 1957, i col·laborà a El Poble Català (Mèxic, 1941-1953).[3] El 1965 tornà a Catalunya i s'establí a Gavà. Va treballar per a l'editorial Montaner i Simon, i clandestinament, per a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1968 s'incorpora al PSAN i el 1977 col·labora en l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 forma part de les llistes del BEAN. En 1980 abandona el PSAN i ingressa a Nacionalistes d'Esquerra. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4]
Obres[modifica]
- Història de Catalunya
- Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia. Edicions Catalanes de Mèxic. Mèxic, 1953.
- Pels camins d'Utopia. Club del Llibre Català. Mèxic, 1958. Reedició facsímil, Edicions de la Magrana. Col·lecció alliberament, núm. 20. Barcelona, 1986. Pròleg de Santiago Riera i Tuebols.
- Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana, 1812-1856. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1983. Pròleg de Josep Termes.
- Catalans als orígens de San Francisco de Califòrnia. Editorial Dalmau. Col·lecció Episodis de la historia, núm. 269. Barcelona, 1988.
- Edicions pòstumes
- California, la aventura catalana del noroeste. Libros del Umbral. Col·lecció El Tule. Traducció de Martí Soler. Investigació i paleografia dels documents de Martín Olmedo. Mèxic, 2001.
- Els March de l'Eramprunyà i llur branca valenciana. Libros del Umbral, Gavà, 2006.
- Història local
- L'expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines. Col·lecció Brugués. Gavà, 1969. Premi Jacme March, 1968. Pròleg d'Antoni Tarrida.
- Plet de termes i pastures entre Gavà i Viladecans. Col·lecció Brugués. Gavà,1981. Introducció de Manuel Alonso.
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Soler i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. per la Fundació Josep Irla
- ↑ «Hemeroteca · memoriaesquerra.cat». [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ Soler Vinyes, Jordi. «Josep Soler Vidal i Martí Soler Vinyes, Gavà-Méxic: dues vides, dos exilis al voltant de la lletra». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 31-05-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Bloc dedicat a Josep Soler Vidal: http://caminsdutopia.blogspot.com/
- Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
.svg)