Josep Tarradellas i Joan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
President de la Generalitat de Catalunya
125è President de la Generalitat de Catalunya
7 d'agost de 1954 - 24 d'abril de 1980
Nascut 19 de gener de 1899 [1]
Cervelló
Mort 10 de juny de 1988 (als 89 anys)
Barcelona
Partit (en càrrec) ERC

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de febrer de 1899Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià el febrer de 1939 i residí a França, fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Josep Tarradellas l'any 1931

La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat, i president de la Comissió d'Indústries de Guerra[2] fins a la seva expropiació el 1938. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 retornava en exercici del càrrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.

De jove fou secretari de propaganda del CADCI i el 1919 fundà els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i el 1920 milità en la Joventut Nacionalista La Falç. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les Corts Espanyoles, i Conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidència de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Públics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer el setembre de 1936.

Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase "Ja sóc aquí" ha quedat a la història del país.

Restabliment de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Text integre del DOGC amb el restabliment de la Generalitat
Vegeu també: Transició espanyola

El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Tarradellas com a President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola i d'Espona com a Conseller de Presidència.

Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980). Al 1985, el Rei Joan Carles I el va nomenar marquès de Tarradellas.

Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Irla i Bosch
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

19541980
Succeït per:
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló
President de la Diputació de Barcelona
1977–- 1980
Succeït per:
Francesc Martí i Jusmet
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Lluís Pujol i Font
Secretari General d'ERC
1931–- 1932
Succeït per:
Joan Tauler i Palomeras
Precedit per:
Joan Tauler i Palomeras
Secretari General d'ERC
1938–- 1957
Succeït per:
Joan Sauret i Garcia