Josep Tarradellas i Joan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:24, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaIl·lustríssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Josep Tarradellas i Joan
Fitxer:Tarradellas03.jpg
Biografia
Naixement19 de gener de 1899[1]
Cervelló
Mort10 de juny de 1988(1988-06-10) (als 89 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri Municipal de Cervelló 
  125è President de la Generalitat de Catalunya
7 d'agost de 1954 – 24 d'abril de 1980
  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931[2] – 9 d'octubre de 1933
CircumscripcióBarcelona ciutat
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitERC
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntònia Macià i Gómez (1927–1988) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de febrer de 1899Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià el febrer de 1939 i residí a França, fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Biografia

Josep Tarradellas l'any 1931

La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat, i president de la Comissió d'Indústries de Guerra[3] fins a la seva expropiació el 1938. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 retornava en exercici del càrrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.

De jove fou secretari de propaganda del CADCI i el 1919 fundà els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i el 1920 milità en la Joventut Nacionalista La Falç. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les Corts Espanyoles, i Conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidència de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Públics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer el setembre de 1936.

Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase "Ja sóc aquí" ha quedat a la història del país.

Restabliment de la Generalitat

Fitxer:DOGC-2 complet.PNG
Text integre del DOGC amb el restabliment de la Generalitat

El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional i Frederic Rahola i d'Espona Conseller de Presidència.

Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980). El 1985, el Rei Joan Carles I el va nomenar marquès de Tarradellas.

Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Irla i Bosch
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

19541980
Succeït per:
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló
President de la Diputació de Barcelona
1977–- 1980
Succeït per:
Francesc Martí i Jusmet
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Joan Lluís Pujol i Font
Secretari General d'ERC
1931–- 1932
Succeït per:
Joan Tauler i Palomeras
Precedit per:
Joan Tauler i Palomeras
Secretari General d'ERC
1938–- 1957
Succeït per:
Joan Sauret i Garcia