Josep Torras i Bages

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:02, 7 feb 2016 amb l'última edició de Jordi G (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personavenerable Modifica el valor a Wikidata
venerable Josep Torras i Bages
Biografia
Naixement12 setembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
les Cabanyes (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1916 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Vic, Capella de la M. de Déu de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Vic
19 juny 1899 – 7 febrer 1916
← Josep Morgades i GiliFrancisco Muñoz Izquierdo →
Diòcesi: bisbat de Vic
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1899–), sacerdot catòlic (1871–), escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióJosep Morgades i Gili Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del nacionalisme català conservador i catòlic.[1]

Biografia

Va fer els primers estudis a Vilafranca i el 1859 passà a Barcelona, on obtingué el grau de batxiller en arts amb el treball "Dios y el alma humana". Estudià dret a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del vilafranquí Manuel Milà i Fontanals, alhora que rebia lliçons de filosofia de Francesc Xavier Llorens i Barba, de grec d'Antoni Bergnes de las Casas, i de retòrica de Josep Coll i Vehí. L'any 1868 i durant els fets de l'anomenada "Revolució de Setembre" fugí a França amb la seva família. Retornà a Barcelona l'any següent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en dret civil i canònic amb la tesi El matrimonio cristiano.

També aquell 1869 ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona i l'any següent passà al de Vic, on aprofundí en la filosofia tomista de la mà del canonge Andreu Duran. El 1873 hagué de tornar a fugir, aquest cop al Conflent, com a conseqüència dels avalots de la Primera República. Durant aquest breu exili tingué l'oportunitat de viatjar a Roma amb el seu amic el canonge Jaume Collell, i allà foren rebuts personalment pel papa beat Pius IX. El 1876 es llicencià en teologia al Seminari Conciliar de València i l'any següent fou successivament ordenat diaca, a Vic, i sacerdot, a Girona.

Es traslladà a Barcelona i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any 1882 l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. Fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1896) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898).

Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. En espanyol publicà El clero en la vida social moderna (1888), obra que tingué una gran difusió a tota la península i que el mostrà com a capdavanter del moviment per a l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l'integrisme imperant. El 1892 publicà la seva obra cabdal La tradició catalana, llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, "Catalunya serà cristiana o no serà", fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat.

El 8 d'octubre de 1899 i a instàncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre de Gràcia i Justícia, fou consagrat bisbe de Vic per trasllat el seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Amb aquestes maniobres hom aconseguí que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel al país. El 1906 Torras i Bages refusà la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.

Morí a Vic el 7 de febrer de 1916.

L'any 1931 fou incoada la seva causa de beatificació que fins ara no ha prosperat. Ha estat declarat venerable.

Les seves Obres completes han estat sovint reeditades, per bé que la seva correspondència, cabdal per a la història del catalanisme polític, continua inèdita.

Vegeu també

  • Seny. Josep Torras i Bages estava molt interessat en la transmissió oral del seny d'una generació a l'altra en la societat tradicional Catalana, especialment la rural. Com a bisbe de Vic va encoratjar a alguns escriptors com Josep Abril i Virgili, autor de (Bon Seny) i Jaume Raventós, autor de (Proses de bon Seny, Morals i Socials). Ramon Ribera i Llobet autor entre moltes altres obres de Poemes i llegendes.[2]
  • Mas Gomà (les Cabanyes), on va néixer Josep Torras i Bages.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXIII

1898-1901
Succeït per:
Lluís Comenge i Ferrer