Josep Trueta i Raspall

Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 1897 - Barcelona, 1977) fou un cirurgià català. Durant la Guerra Civil Espanyola desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes. Fou Catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català (1940).

Biografia

Metge i cirurgià català. Nasqué el 27 d'octubre de 1897 al Poblenou de Barcelona. Malgrat l'interès pel dibuix i la pintura, estudià Medicina a la Universitat de Barcelona. El 1921 es llicencià i va anar a Madrid a fer el doctorat. Es matriculà en Anàlisi Química, Història de la Medicina, Urologia i Parasitologia. L'any següent entrà a l'equip del gran cirurgià doctor Manuel Corachan a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. S'especialitzà en Cirurgia de les extremitats. El 1923 es casà amb Amèlia Llacuna, amb la qual tindria tres filles i un fill (que mor de petit).

Com a cap de servei de l'Hospital General, Trueta posà en pràctica durant la Guerra Civil Espanyola el mètode de tractament de ferides i fractures de guerra, a partir del mètode definit pel nord-americà Winnett Orr. És testimoni dels estralls causats en la població civil pels bombardeigs.

Catalanista convençut, fuig cap a l'exili a finals de gener de 1939. L'acull Anglaterra, on ajudarà a preparar els serveis d'urgència per a la imminent Segona Guerra Mundial.

A més a més, fou membre del Consell Nacional Català de Londres, que agrupà nacionalistes exiliats que maldaven pel reconeixement dels drets dels catalans davant dels aliats. Escrigué, per a informar els anglesos de la història dels catalans, The Spirit of Catalonia, llibre traduït i editat amb èxit després en català (primer a Mèxic i, quan es va poder, també a Catalunya). Mantingué contactes d'amistat amb el violoncel·lista Pau Casals i Josep Maria Batista i Roca.

Protagonitzà la primera activitat de la Societat Catalana de Biologia de la postguerra, l’any 1954. A la reunió, clandestina, hi féu una conferència sobre poliomielitis; la sessió fou celebrada a casa del senyor Josep Puig i Cadafalch i dirigida pel senyor Leandre Cervera, president de la Societat en aquells moments.

Un cop jubilat de la càtedra d'Ortopèdia de la Universitat d'Oxford, on havia convertit la Wingfield Hospital en el Nuffield Orthopaedic Centre, un dels més prestigiosos centres de recerca òssia del món, tornà amb la seva muller a Catalunya el 1966, i residí a Barcelona i a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empordà). L’any 1969, se'l va reconèixer amb el premi Virgili de la Societat de Cirurgia de Barcelona, l970 se'l va fer Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, i el novembre de 1976 va ser investit Doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser president de la Societat Catalana de Biologia, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans de 1971 a 1973. Va morir a Barcelona a començaments de 1977, any en què la Fundació Jaume I li atorgà el primer Premi d'Honor Jaume I. Està enterrat, al costat de la seva dona Amèlia Llacuna, a Santa Cristina d'Aro.

Porta el seu nom una fundació humanitària i l'Hospital Universitari de Girona.

Vegeu també

• Història de la Medicina
• Medicina
• Traumatologia

Enllaços externs

• Programa de la sèrie de TV3 / MediaPro "El meu avi" dedicat a Josep Trueta
• Web de la Fundació humanitària Dr. Josep Trueta
• «Josep Trueta i Raspall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• The Spirit of Catalonia. Josep Trueta. 1946 - Edició digital
• www.joseptrueta.com
• Què Cal Saber? Josep Trueta i Raspall (1897-1977) - edició digital
• Josep Trueta i Raspall, El Símbol. Semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple de l'IEC per ORIOL CASASSAS I SIMÓ el dia 15 de desembre de 2003
• Fons Josep Trueta a la Biblioteca de Catalunya
• The Spirit of Catalonia (PDF)