Josep Vilardebò i Picurena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Vilardebò i Picurena

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaCampió de Catalunya
Participà en
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1927Olimpíada d'escacs de 1927 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCampió de Catalunya

Josep Vilardebò i Picurena, nascut l'11 de novembre de 1902 és un jugador d'escacs català, tres cops campió de Catalunya d'escacs.

Vilardebò va ser, juntament amb d'altres destacats jugadors de l'època, soci fundador del Club d'Escacs Barcelona[1] (fundat el 15 de setembre de 1921 com a Club de Ajedrez Barcelona), i que fou la primera entitat d'escacs d'Espanya (la seva data de fundació és anterior a la de les federacions Espanyola i Internacional). A la primera junta directiva de l'entitat, presidida per Plàcid Soler i Bordas, Vilardebò hi constava com a bibliotecari.[2] Posteriorment, va ser jugar també a l'Escacs Comtal Club.

Resultats destacats en competició[modifica]

Va ser subcampió absolut de Catalunya el 1923, i campió de Catalunya en tres ocasions. El primer, superant Plàcid Soler, l'any 1926, (fou el primer Campió de Catalunya oficial, ja que el d'aquest any va ser el primer campionat celebrat després de la fundació de la Federació Catalana i organitzat per aquesta entitat). Va repetir triomf el 1928 (superant Àngel Ribera), i guanyà per tercer cop posteriorment, el 1935 (per sobre del Dr. Vallvé).[1] Vilardebò va participar representant Espanya a la I Olimpíada d'escacs de Londres 1927[3] amb un discret resultat de 2,5 punts de 15 partides (+0, =5, -10).

El 1929 quedà en novena posició en el gran torneig internacional d'escacs que se celebrà a Barcelona entre el 24 de setembre i l'11 d'octubre, amb motiu de l'Exposició Universal.[4][5] Vilardebò va fer 7 punts de 14 possibles, inclosa una victòria sobre el mestre italià Mario Monticelli. El torneig el guanyà l'exCampió del Món José Raúl Capablanca, però és especialment conegut pel fet que Savielly Tartakower, que hi quedà segon classificat, creà l'obertura catalana.[6] El 1931 participà representant Espanya a la IV Olimpíada d'escacs a Praga, on va fer 2,5 punts de 16 possibles (+1, =3, -12).[7] El 1932 va participar en el Campionat d'Espanya d'escacs a València, on acabà en 4a posició (el campió fou Ramón Rey Ardid).[1] El 1946 participà en el Torneig Internacional de Barcelona, on quedà en última posició, darrere jugadors de classe mundial (el campió del torneig fou Miguel Najdorf).[8] El mateix any va ser tercer al Campionat d'Espanya, a Santander, només per darrere dels dos millors jugadors del moment: Arturo Pomar i Antonio Medina.[1] Va formar part de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, p. 367. ISBN 84-607-1908-1. 
  2. «MD: Club d'Escacs Barcelona». [Consulta: 20 novembre 2009].
  3. Olimpbase :: Equip espanyol a Londres 1927
  4. Escacultura:: Quadre del Torneig Internacional de Barcelona 1929
  5. Butlletí de la Federació Catalana d'Escacs de Novembre de 1979
  6. 365chess.com Torneig Internacional de Barcelona 1929
  7. Olimpbase:: Equip espanyol a Praga 1931
  8. Classificació i partides, Torneig Internacional de Barcelona, 1946 [Consulta 24 desembre 2009]
  9. «Espanya i l'Argentina disputaran un matx radiotelefònic d'escacs». La Vanguardia, 27-09-1946, pàg. 12 [Consulta: 6 octubre 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 
  • Juanpere i Aguiló, Salvador; Mateu i Palau, Xavier; Mateu i Palau, Enric. El Llamp. Obertura Catalana 1929-1989. 1a edició, març 1990, p. 189 pàg. (ESCACS). ISBN 84-7781-46-X. 

Enllaços externs[modifica]


Títols
Precedit per:
Plàcid Soler i Bordas
Campió de Catalunya d'escacs
1926-1928
Succeït per:
Plàcid Soler i Bordas
Precedit per:
Àngel Ribera i Arnal
Campió de Catalunya d'escacs
1935
Succeït per:
Miquel Albareda i Creus