Josep Vilaseca i Casanovas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Vilaseca i Casanovas.jpg
Dades biogràfiques
Nom Josep Vilaseca i Casanovas
Nascut el 1848
Nascut a Barcelona
Mort el 1910
Obra
Principals edificis Arc de Triomf de Barcelona, Casa Bruno Cuadros

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona 1848-1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català. Fou el més pur representant del premodernisme català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar arquitectura a Madrid i es titulà el 17 de desembre de 1872.[2] Va viatjar amb Lluís Domènech i Montaner per Alemanya. El 1874 ja era professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort.

Vilaseca fou un arquitecte culte, molt viatjat i elegant que a través dels seus dibuixos precisos i plenament detallats produïa un corpus intel·ligent i ben dissenyat de l'obra arquitectònica. Rosemarie Bletter classifica la progressió estilísticament següent, "Renaixement, egipci, neomudèjar, Neogòtic, japonès i modernisme". Tot i aquesta transició i el fet que Vilaseca no aconseguí la qualitat dels seus contemporanis famosos, no s'ha d'infravalorar la importància del seu treball.

Després de col·laborar amb Domènech i Montaner durant la Dècada del 1870, va dissenyar la fàbrica taller per a Francesc Vidal i Jevellí (1879-1884), plena de detalls locals dins de les seves referències clàssiques, i l'estudi-temple per als germans Masriera (1882), encara profundament imbuït de la recuperació històrica de la Renaixença.

A la tomba Batlló (1885), la Casa Pla (1885-1886) i la Casa Bruno Cuadros (1885-1895), coneguda popularment com la Casa dels paraigües, es manifesta una clara influència egípcia, derivada remotament de l'exotisme oriental a França provocat per l'expedició de Napoleó a Egipte, revifat ara per les connexions de Barcelona i Ferdinand de Lesseps, el constructor del canal de Suez.

L'elecció, per part de Vilaseca, del maó per a la construcció de l'Arc de Triomf de Barcelona per l'exposició Universal de 1888[3] és d'una importància fonamental. Encara que considerat un material 'pobre', s'estava utilitzant no només per Vilaseca, sinò també Domènech que ho feu servir per al seu restaurant, Pere Falqués per al pavelló agrícola, Gaietà Buïgas per al pavelló naval, Josep Fontserè i Mestre per al seu Umbràcul, i en molts altres llocs del recinte. A més de donar cohesió als diversos edificis, la selecció de material també demostra una actitud. Es tracta d'un material d'arrels hispàniques present a les construccions àrabs i mudèjars.

Des d'aquest punt cap endavant Vilaseca retorna a un vocabulari bàsicament medieval; dissenya "congelant" la forma més que deixant-la fluir com feien Domènech i Montaner o Gaudí.

Els seus detalls eren refinats, amb tota la definició dels seus dibuixos precisos, com es pot veure a les tres cases construïdes per a la família Batlló (entre 1892 i 1896) i finalment a la seva casa per a Joaquim Cabot (1901-1905) on comença a incorporar-se al generalitzat corrent del Modernisme. Precisament perquè no era en l'avantguarda, l'obra de Vilaseca és interessant per la consistència d'un veritablement representant de la creativitat arquitectònica.[4]

Altres obres destacades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013]. 
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.232. ISBN 8478265775. 
  4. David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985).(anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Vilaseca i Casanovas Modifica l'enllaç a Wikidata