Josep de Calassanç
De Viquipèdia
| Sant Josep de Calassanç | |
|---|---|
_%E2%80%93_frs-017.jpg) |
|
| confessor i fundador | |
| Nom secular | Josep de Calassanç Gascó |
| Naixement | 11 de setembre de 1557, Peralta de la Sal (la Llitera, Osca) |
| Mort | 25 d'agost de 1648, Roma |
| Enterrament | església de San Pantaleone (Roma) |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 7 d'agost de 1748, Roma per Benet XIV |
| Canonització | 16 de juliol de 1767, Roma per Climent XIII |
| Festivitat | 25 d'agost (27 d'agost fins 1969) |
| Fets destacables | fundador de les Escoles Pies |
| Orde | escolapis |
| Iconografia | hàbit negre, acompanyant de nens o ensenyant als nens amb un llibre, creu de dos braços |
| Patronatge | escoles |
Josep de Calassanç (Peralta de la Sal,1557 - Roma,1648) va ésser un sacerdot aragonès originari de la Franja, fundador de les Escoles Pies.
Natural de la comarca de la Llitera, estudià Filosofia a la Universitat de Lleida i Teologia a les de València i Alcalá de Henares. El 1592 es traslladà a Roma on creà una escola per a infants pobres. Allí fundà les Escoles Pies en 1597 i en fou el primer Superior General, dignitat que ostentà fins a la seua mort.
El seu pensament pedagògic quedà reflectit en els seus escrits on trobem regles, consells i advertiments per a la pràctica educativa, i en les Constitucions de l'Ordre.
Climent XIII el canonitzà el 1767.[1]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Josep de Calassanç va néixer a Peralta de la Sal, un petit poble catalanoparlant situat a l'actual província d'Osca, en el 1557. Josep, era fill de Pedro Calassanç, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gascó.
Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble i se'n va a estudiar a Estadilla, a 20 km. Realitza els seus estudis en el col·legi dels pares trinitaris. Josep era un jove estudiós, responsable, generós i amb una gran simpatia personal, que li permetia tenir molts amics entre els seus companys d'estudis.
Quan compleix els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. El seu lliurament, la seva generositat, el seu anhel per ajudar els altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seva família.
En un primer moment no compta amb l'aprovació paterna, ja que havent mort el seu germà gran, el seu pare pensava que en Josep havia d'encarregar-se de l'administració de les propietats de la família.
Finalment Josep aconsegueix la acodadura paterna i pot continuar el camí triat.
 La darrera comunió de Sant Josep de Calassanç, oli de Goya |
 Església de St. Pantaleó, a Roma, on és enterrat el sant |
És ordenat sacerdot el 1583, als 25 anys. Després d'un curt periple per parròquies del bisbat d'Urgell (consta que va estar de rector a Claverol, al Pallars Jussà), aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andreu Capella, Calassanç se'n va a Roma al 1592. Abans de complir els 6 anys de la seva estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.
S'integra en una Confraria, grup de persones que es dedicaven a ajudar als malalts, i comença a recórrer els barris. A partir d'aquest moment Calassanç comença a pensar, a reflexionar... Veure tants nens sense escola per falta de mitjans econòmics l'impacta.
Pel seu cap comença a passar la idea de crear una escola gratuïta oberta a tots els nens, especialment als més necessitats. Proposa la seva idea a les autoritats eclesiàstiques, a gent cristiana rica. Tots, però, la rebutgen. No els interessa.
Calassanç no es desanima i decideix llançar-se a l'aventura. Demana una vella sagristia en una parròquia d'un barri pobre de Roma, i així, a la parròquia de Santa Dorotea, comença al 1597 la primera escola gratuïta d'Europa.
Els alumnes, pocs en un principi, no tenen recursos per comprar material escolar; Calassanç utilitza per això els pocs diners que rep del seu treball amb el cardenal de Colonna. Amb l'ajuda d'altres professors joves, als quals contagia el seu entusiasme, Calassanç dedicarà des d'aquell moment tota la seva vida a una mateixa idea: obrir les portes de les escoles a tots i, molt especialment, als més necessitats.
Calassanç no torna mai a la seva terra. Es va quedar definitivament a Roma, però el fet de no tornar, no significa que oblidi les seves arrels.
Enguany se celebren els 400 anys de les Escoles Pies en el món.
[edita] Referències
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 51.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Biografia i bibliografia de Josep de Calassanç a l'Enciclopèdia Catòlica. (anglès)
- Biografia i informació addicional sobre Josep de Calassanç. (anglès), (italià), (castellà), (portuguès), (francès) i (alemany)
- Breu biografia i comentari de l'obra de Josep de Calassanç. (anglès)
