Josep de Caralt i Sala
 Retrat de Josep de Caralt i Sala (1919)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José de Caralt y Sala 1862 Barcelona |
| Mort | 1944 (81/82 anys) Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) |
 Senador del Regne | |
| 1919 – 1923 | |
 Ministre d'Hisenda | |
| 2 març 1918 – 22 març 1918 ← Joan Ventosa i Calvell – Augusto González-Besada y Mein → | |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1913 – 1917 ← Eduard Calvet i Pintó – Jaume Cussó i Maurell → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, polític |
| Partit | Partido Liberal (en)  Partit Liberal Fusionista Lliga Regionalista |
| Altres | |
| Títol | Comtat de Caralt |
| Pare | Delmir de Caralt i Matheu |
Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944).[1] fou un industrial i polític català, ministre de Finances espanyol durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.
Biografia[modifica]
Fill de Delmir de Caralt i Matheu (1835-1914) i Filomena Sala i Tió (1840-1923) pertanyia a una família de comerciants originaris de Mataró que van crear la primera fàbrica moderna de fibra de cànem al Baix Segura. L'any 1885 es casà amb Montserrat Fradera Gal amb qui tingué tres fills.[2] Va exercir com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Va començar la seva carrera militant a la Lliga Regionalista, partit amb el qual va donar suport el 1915 al Manifest de les Zones Franques, que va acabar per abandonar malcontent amb la seva política autonomista i va passar al Partit Liberal Fusionista després de signar, el 1919, el Manifest Monàrquic, document en què diversos polítics catalans espanyolistes mostraven la seva oposició a l'autonomia regionalista.
Fou ministre de Finances entre el 2 de març i el 22 de març de 1918 en un govern que presidí Manuel García Prieto i el 1919 va passar al Senat espanyol en tant que senador vitalici.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera pertanyé a la Unió Monàrquica Nacional i a l'esclat de la Guerra Civil va donar suport a l'alçament militar contra el govern de la Segona República.
El rei Alfons XIII li atorgà el 1916 el títol de comte de Caralt i el 1917 també fou president de Foment del Treball.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep de Caralt i Sala |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Ventosa i Calvell |
Ministre de Finances d'Espanya 1918 |
Succeït per: Augusto González-Besada y Mein |
| Precedit per: Lluís Sedó i Guichard |
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1921 – 1930 |
Succeït per: Andreu Oliva i Lacoma |
| Precedit per: Eduard Calvet i Pintó |
President de Foment del Treball Nacional 1913-1917 |
Succeït per: Jaume Cussó i Maurell |
- Militants barcelonins de la Lliga
- Empresaris barcelonins contemporanis
- Comtes catalans
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Nobles barcelonins contemporanis
- Presidents de Foment del Treball Nacional
- Presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona
- Morts a Sant Andreu de Llavaneres
- Senadors catalans al Senat espanyol