Germans Nebot
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'humans  |
Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i eren nascuts a Riudoms, on se'ls coneix com a germans Nebot. Visqueren en la casa que avui és coneguda com a Cal Gallissà, on encara es conserva un escut d'armes de pedra a la façana.
Rafael Nebot Font[modifica]
Rafael Nebot Font, el germà gran, nascut el 1665, era coronel del Regiment de cavalleria Rafael Nebot, destinat al Setge de Dénia (1705) quan es passà a la causa austriacista[1] i participà en la campanya que suma Xàtiva, Oliva, Gandia i València al bàndol maulet. El 1706 ocupà Utiel, el 1707 feu una incursió al Rosselló i el 1708 participà en la defensa de l'Empordà contra les forces borbòniques. El 1713 fou nomenat general i participà en els intents desesperats de defensar Tarragona,[2] Barcelona i Cardona. Perduda la guerra i havent-se-li confiscat totes les propietats, s'exilià a Viena on arribà a ser tinent general de cavalleria i l'emperador el nomenà comte de Nebot. Morí a Viena el 6 de setembre de 1733.
Joan Nebot Font[modifica]
Joan Nebot Font, nascut el 1667, era oficial amb grau de tinent i participà l'estiu de 1704 en la presa de Gibraltar per part de les forces anti-borbòniques. Després passà a Catalunya on fou nomenat coronel de cavalleria i aconseguí que Tortosa i Tarragona es pronunciessin a favor de Carles d'Àustria.[3] L'11 de setembre de 1714 participà a Barcelona en el contraatac que dirigí Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat, en el que va resultar ferit. Ocupada Barcelona, escapà a Mallorca i acabà a Viena on va morir.
Josep Nebot Font[modifica]
Josep Nebot Font, nascut el 1672, s'uní al seu germà Joan per preparar aixecaments a favor de Carles d'Àustria. El 1706 és nomenat coronel i defensà Requena i ocupà Utiel amb el seu germà Rafael. Després passà a l'Aragó on vencé els borbònics prop de Calamocha.
Dels altres germans no se'n conserven tantes dades però també sembla que lluitaren contra els borbònics.
Conseqüències de la desfeta[modifica]
La seva casa els fou expropiada en perdre la guerra, però anys més tard fou retornada als seus descendents. El 1863, la casa fou comprada per Joan Font Vergés i el seu gendre Joan Gallissà Ferré hi obrí una taverna que s'anà transformant en un complex recreatiu de cafè, ball, teatre, cinema, etc. i que acollí associacions polítiques i un sindicat agrícola. Estigué obert fins al 1960.
Des de fa uns anys, per la Diada Nacional de Catalunya, es fa un homenatge floral a la casa on visqueren en record d'aquells riudomencs que participaren en aquella guerra en la que Catalunya perdé la seva llibertat.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot (en castellà). Universidad de Alicante, 2012, p. 279. ISBN 8497172027.
- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc. Generalitat de Catalunya, p.91. ISBN 9788439386704.
- ↑ Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45-46. ISBN 0300087187.