Josep de Peray i March

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep de Peray i March (Barcelona, 1877- 1946) fou un advocat i polític català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer, el seu germà Pau seguí també la carrera militar ocupant important destins a Madrid durant la Dictadura de Primo de Rivera i el grau de comandant. Josep de Peray, advocat en exercici de forta implicació política, fou degà i membre la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona imposada per la Dictadura arran de la defensa de l'ús de la llengua catalana feta per l'entitat, treballà a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (1900-1928) fins a l'arribada de mossèn Sanabre i fou membre de la Comissió de Monuments de Barcelona (1928).[1]

Alineat amb la dreta monàrquica espanyolista i tradicionalista, fou cap local del Districte primer de Barcelona de la Unión Patriòtica (1929), mantingué contactes amb la Acción Nacional de Gil Robles durant la Segona República i fou objecte de dures crítiques als mitjans catalanistes republicans. Ingressà a la Comunió Tradicionalista i durant la Guerra Civil espanyola ocupà la direcció de la delegació local de Fronts i Hospitals d'Ondarríbia.[1]

En acabar el conflicte fou nomenat diputat provincial, membre de la Junta de Museus de Barcelona i ponent de la Junta de Beneficència de la Diputació de Barcelona (1940-1942). Fou autor d'una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món (1911-1917), d'una Bibliografía jurídica hispànica (1912-1919) i d'un seguit de destacats estudis monogràfics, entre els quals el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910. Adquirí i restaurà en estil neogòtic el castell de Sant Esteve a Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès (1928-1930). Fou membre del Capítol de l'Orde del Sant Sepulcre a Barcelona, fet que li facilità notables contactes internacionals.[1]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega una mostra parcial de la documentació aplegada i produïda per Josep de Peray i March. Inclou documentació identificativa pròpia i familiar, correspondència amb el seu germà Pau i rebuts i factures d'adquisició de diferents béns personals; el nomenament com a jutge municipal i documentació relativa a la seva activitat professional com a advocat. La part més voluminosa del fons correspon a les cartes rebudes, entre les quals destaquen les derivades dels seus contactes polítics i internacionals. El fons aplega també documentació referent a la seva activitat associativa, principalment com a president del Capítol de l'Orde del Sant Sepulcre a Barcelona. Pel que fa a la documentació política, inclou la que reflecteix els seus contactes a Madrid amb el partit Acción Nacional i sobretot la seva actuació durant els primers mesos d'implantació de la Diputació Provincial de Barcelona del nou règim franquista. El fons conserva igualment invitacions a nombrosos actes públics, entre els quals les visites reials i del comte Galeazzo Ciano el 1939. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació a un home de la dreta integrista i espanyolista catalana que donà suport als règims militars de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Josep de Peray i March». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny de 2013].

 Enllaços externs[modifica | modifica el codi]