Josepa Carlota de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Josepa Carlota de Bèlgica

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Palau reial de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2005 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Castell de Fischbach (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSanta Maria de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Gran Duquessa Consort de Luxemburg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Interessada enJardineria, horticultura, caça, esport aquàtic, pesca i esquí Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincess of Belgium (en) Tradueix (1927–)
Gran Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan I de Luxemburg (1953–2005), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Àstrid de Luxemburg, Princesa Margaretha de Luxembourg, Joan de Luxemburg, Enric I de Luxemburg, Guillem de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold III de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Àstrid de Suècia Modifica el valor a Wikidata
GermansBalduí I de Bèlgica, Albert II de Bèlgica, Alexandre de Belgique, Marie-Christine de Belgique, Maria-Esméralda de Belgique i Ingeborg Verdun Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1375426 Find a Grave: 21137206 Modifica el valor a Wikidata

Josefina Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg (Laken, 1927 - Castell de Fëschbech 2005).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial.

Va néixer al Palau de Stuyvenberg el dia 11 d'octubre de 1927, filla del rei dels belgues Leopold III i d'Àstrid de Suècia. Va ser batejada amb el nom de Joséphine-Charlotte Ingeborg Elisabeth Marie-José Marguerite Astrid.

L'any 1935, quan Josepa Carlota tenia vuit anys la mare va morir en un accident de trànsit a Suïssa. Va tenir l'educació primària privada al Castell de Laken[2] i de 1940 a 1942 en un pensionat catòlic «Pensionat de la Vierge fidèle» a Brussel·les.[2] L'any 1940, amb l'ocupació nacionalsocialista de Bèlgica, tota la família va romandre sota arrest domiciliari.

Deportada a Alemany, via Àustria el 1945 van arribar a Ginebra a Suïssa. Després de l'alliberament de l'any 1945, hi va haver-hi grans aldarulls i manta gent s'oposava al retorn del rei, a qui retreien la seva proximitat amb el règim nazi i la frívola vida amorosa durant la guerra. Josepa Carlota assistí a classes de psicologia a la Universitat de Ginebra. Durant l'exili suís, va estudiar a École des Jeunes Filles.[2] En un clima prevolucionari, la «qüestió reial» va moure el país de 1946 a 1951. Malgrat una majoria (57,68%) en pro al retorn al referèndum del 1946, la situació no es va pas calmar.[3] Quan el 30 de juliol de 1950 quatre manifestants antileopoldistes van morir a Grâce-Berleur per les bales la gendarmeria (l'equivalent de la guàrdia civil a Espanya), l'endemà el pare de Josefina va abdicar i cedir el tron al germà petit Balduí, com que les dones encara eren excloses de la successió.[4]

Quan la família reial va tornar a Bèlgica, es va dedicar al benestar social i a les arts. El 9 d'abril de 1953 es va casar amb el gran duc hereu Joan de Luxemburg, fill del príncep Fèlix de Borbó-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg. A més de les obligacions de representació degudes al seu casament, va continuar ocupar-se de cultura i el benestar social. Des de 1959 i fins a 1970 fou presidenta de les Joventuts de la Creu Roja luxemburguesa. Des de 1964 i fins a la seva mort fou presidenta de la Creu Roja. S'interessava també per a l'horticultura i la jardineria així com per l'esquí, la cacera i els esports aquàtics.[5]

Josepa Carlota va morir l'any 2005 a conseqüència d'un càncer de pulmons que patia des de feia molts anys.

Descendència[modifica]

Amb Joan de Luxemburg va tenir cinc fills.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «D’Grande-Duchesse Joséphine-Charlotte» (en luxemburguès). Cour grand-ducale. [Consulta: 6 gener 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «D’Grande-Duchesse Joséphine-Charlotte: Kandheet a Jugend» (en luxemburguès). Cour grand-ducale. [Consulta: 6 gener 2024].
  3. Descheemaaeker, Kim. «12 maart 1950: een volksraadpleging als oplossing voor de koningskwestie? [12 març 1950: un referèndum per a resoldre la qüestió reial]» (en neerlandès). Liberas, 09-03-2020. [Consulta: 6 gener 2024].
  4. Joris, Freddy; Marchesani, Frédéric. «Monument aux victimes de Grâce-Berleur». Connaître la Wallonie. Govern de Valònia, abril 2009. [Consulta: 6 gener 2024].
  5. «D’Grande-Duchesse Joséphine-Charlotte: Interessien» (en luxemburguès). Cour grand-ducale. [Consulta: 6 gener 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josepa Carlota de Bèlgica