Joseph Fouché
De Viquipèdia
Joseph Fouché, comte d'Òtranto (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759- Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners. Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins, i fins i tot encoratjà els rebels de Gracchus Babeuf. Esdevingué cap de policia durant el Directori, i col·laborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d'estat del 1799. Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l'interior, senador i duc d'Òtranto, des d'on dirigí una efectiva policia secreta. Fou governador d'Il·líria (1813) i després de la caiguda de l'emperador (contra el qual conspirà) fou ministre de Lluís XVIII. Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies (1814), i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII de França a Saxònia; però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste.
Aquest home polític ha estat presentat com totalment mancat d'escrúpols i moral. Com diu Zweig, "els governs, els sistemes, les opinions i les homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertiginós remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché[1].
[edita] Referències biogràfiques
- ↑ Stefan Zweig (2004): Fouché. Retrat d'un home polític. Barcelona. Quaderns Crema (traducció de Joan Fontcuberta).
