Joseph Goebbels

Joseph Goebbels

Biografia
Naixement	(de) Paul Joseph Goebbels 29 d'octubre de 1897 Rheydt (Prússia, Imperi Alemany)
Mort	1 de maig de 1945(1945-05-01) (als 47 anys) Berlín (Prússia, Alemanya Nazi)
Causa de mort	Suïcidi  (Ferida per arma de foc i enverinament per cianur )
Sepultura	Ehle
25è Canceller d'Alemanya 2n de l'Alemanya Nazi (1933-1945)
30 d'abril de 1945 – 1 de maig de 1945
← Adolf Hitler Lutz Schwerin von Krosigk →
President	Karl Dönitz
Ministre de Propaganda i Il·lustració Popular
13 de març de 1933 – 30 d'abril de 1945
← Càrrec nou Werner Naumann →
Dades personals
Nacionalitat	Alemanya
Religió	Catòlic Romà
Formació	Universitat de Bonn Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Heidelberg - doctorat Universitat de Würzburg
Director de tesi	Max Freiherr von Waldberg
Alçada	1,65 m
Color dels ulls	Marró fosc
Color de cabells	Marró fosc
Activitat
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	Polític
Partit	Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Membre de	Wissenschaftlicher Katholischer Studentenverein Unitas Stolzenfels zu Bonn
Professors	Max Freiherr von Waldberg
Família
Cònjuge	Magda Goebbels (Ritschel) (†1945)
Parella	Lída Baarová
Fills	Helga Susanne Goebbels  ( Magda Goebbels) Holdine Kathrin Goebbels  ( Magda Goebbels) Heidrun Elisabeth Goebbels  ( Magda Goebbels) Helmut Christian Goebbels  ( Magda Goebbels) Hildegard Traudel Goebbels  ( Magda Goebbels) Hedwig Johanna Goebbels  ( Magda Goebbels)
Signatura
Canceller del Reich 30 abril 1945 – 1r maig 1945 ← Adolf Hitler – Lutz Schwerin von Krosigk → Reich Minister for Public Enlightenment and Propaganda (en) 13 març 1933 – Gauleiter Berlín 9 novembre 1926 – 1r maig 1945 ← Ernst Schlange – cap valor → Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi Parlamentari de la República de Weimar

Joseph Paul Goebbels (Rheydt, 29 d'octubre de 1897 - Berlín, 1 de maig de 1945) fou ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler (en alemany Propagandaministerium) i Canceller d'Alemanya, durant un breu període. Figura clau del règim, era conegut per la seva capacitat de convenciment. Va promoure la depuració dels ambients culturals i la màxima difusió dels mites nazis. Poques hores després del suïcidi de Hitler i Braun, en veure's acorralat pels soviètics, se suïcidà amb la seva esposa, després de fer enverinar els seus sis fills, en el búnquer de la Cancelleria de Berlín.

Joventut

Joseph Goebbels nasqué en una família catòlica. El seu pare era el comptable Friedrich Goebbels i la seva mare, Maria Oldenhausen. Als 4 anys va patir una osteomielitis, que li atrofià el tou de la cama dreta i el va deixar lleugerament coix. A causa d'això i de la seva curta estatura, els seus contraris després li van posar el sobrenom de "ungebleichter Schrumpfgermane" (germànic empetitit sense blanquejar). Va haver de fer servir sabates ortopèdiques al peu dret per compensar que la cama dreta fos més curta en comparació a l'esquerra. Malgrat la seva minusvalidesa, destacava per les seves notes a l'escola i va ser el millor de la promoció quan va aprovar el batxillerat el 1917. Va estudiar a vuit universitats amb algunes beques: Bonn, Friburg, Würzburg, Colònia, Frankfurt, Munic, Berlín i Heidelberg; en aquesta última, el 1921, va graduar-se en l'estudi de filosofia, literatura, història, art i llengües clàssiques. El 1921, va obtenir el doctorat a la Universitat de Heidelberg amb una tesi doctoral sobre Wilhelm von Schütz, el director de la qual fou Freiherr von Waldberg.

Goebbels es va presentar com a voluntari a l'exèrcit alemany a la Primera Guerra Mundial, però va ser rebutjat per ser coix. Quan va ser universitari, va mostrar la seva afinitat amb algunes idees d'esquerra, i va mantenir una relació romàntica amb una jove de pares jueus. Malgrat que Goebbels no fou mai una persona gaire atractiva físicament, va ser un conquistador de dones (en el seu diari personal, es va trobar un registre de més de 30 amants).

Vida personal adulta

El casament dels Goebbels; en segon pla, el seu testimoni Hitler.

Goebbels, a causa del seu rol dins el partit nazi i la seva lleialtat a Hitler, va esdevenir un dels amics més fiables del Führer.

L'any 1930, es va casar amb Magda Quandt, una divorciada de classe alta de Berlín. En els anys posteriors, van tenir sis fills:

• Helga Susanne
• Hildegard "Hilde" Traudel
• Helmut Christian
• Holdine "Holde" Kathrin
• Hedwig "Hedda" Johanna
• Heidrun "Heide" Elisabeth

Els seus noms començaven amb la lletra "H" per commemorar el cognom del Führer. Goebbels semblava haver-se obsessionat al principi per Magda, àdhuc va escriure en el seu diari: "Deixaré les dones per dedicar-me enterament a només una". La seva família fou filmada, fotografiada i promocionada durant el règim com la família ària ideal. Van ser tots admiradors de Hitler; fins i tot, els nens l'anomenaven oncle. No obstant això, aquesta relació va estar a punt de canviar quan Magda va sol·licitar a Hitler el divorci a causa d'un romanç del seu marit amb una actriu txeca anomenada Lida Baroova, amb qui havia planejat anar a viure el Japó, on Goebbels exerciria d'ambaixador d'Alemanya. Hitler li va ordenar que no ho fes i Goebbels es va quedar a viure a Alemanya amb la seva esposa Magda.

Goebbels era atent amb els seus fills; de fet, en els vídeos de propaganda els nens hi apareixen dient que, al seu pare, li agradava jugar amb ells i que era el seu millor amic. No obstant això, ell tenia certa preferència pel seu únic fill, de qui esperava que, en créixer, fos un "orgullós lluitador". Amb el temps, va córrer el rumor que el fill de Goebbels era homosexual i que estava enamorat de Hitler, però aquesta hipòtesi mai ha estat corroborada.

Trajectòria en el partit nazi

Ascens al ministeri

Goebbels en un discurs

Goebbels es va afiliar al Partit Nazi el 1922, però va ser el 1926 quan el van anomenar "Cauleiter" de Berlín pels seus dots d'orador. Es va traslladar a Berlín, aquell mateix any, per ordres de Hitler, qui pretenia reorganitzar el seu partit (que llavors només era de "nivell regional"). Va ser nomenat per Hitler cap de propaganda del NSDAP el 1930 i quan el Führer va assumir el govern el 1933, fou nomenat ministre de propaganda i d'il·lustració popular. Mitjançant la propaganda, Goebbels va divinitzar Hitler, i va promoure l'odi als estrangers, al comunisme i al judaisme. Com a ministre de propaganda, va controlar la literatura, la premsa, el teatre, la ràdio, les belles arts i el cinema. És en aquest últim àmbit, el cinematogràfic, on coneix Leni Riefenstahl, que li va presentar Rudolf Hess i va ser aprovada pel Führer per realitzar documentals propagandístics. El xoc de personalitats va ser inevitable i tots dos es van professar mútua animadversió.

Va crear la seva talentosa retòrica amb la majoria dels discursos de Hitler, va idear la propaganda radiofònica i el Ministeri de Propaganda i fou la cara visible i el portaveu del nazisme. Cada any, participava en els mítings de Nuremberg al Camp Zeppelin.

Va ser un dels personatges amb poder durant el règim de Hitler. Gràcies a la seva elevada posició social, van créixer els seus beneficis i privilegis, i entre altres, també les conquestes amoroses.

Mètodes i tècniques

moment d'un discurs de Goebbels a Berlín, Alemanya

Quan Goebbels era l'encarregat de la propaganda nazi abans que el seu partit arribés al govern, va organitzar manifestacions i cremes de llibres, àdhuc va ser suposadament un dels principals autors de l'incendi del Reichstag.

La seva tasca era controlar tots els mitjans: la ràdio, televisió, cinema, literatura, etc. També havia d'impedir que es publiqués la informació de l'exterior. A més a més, era l'encarregat de promocionar o fer públics els avisos del govern. Va fer servir molt el que avui en dia es coneix amb el nom de "màrqueting social", que consisteix en l'exaltació del sentiment d'orgull, en la promoció d'odis i a convèncer les masses de coses molt allunyades de la realitat.

Davant la forta necessitat econòmica, Goebbels va inaugurar l'ajuda d'hivern de 1941, en què es promovia la col·laboració del poble i el descompte obligatori del 10% dels sous. L'ajuda d'hivern va ser un èxit. En aquesta època, els nois de les Joventuts Hitlerianes sortien amb guardioles a la mà a recaptar donacions. Una altra de les singularitats d'aquesta campanya va ser la feina de recaptació d'alguns voluntaris que, com dibuixants ràpids, feien retrats per 2 marcs o més. També, Goebbels utilitzava altres tècniques i mètodes, com el de fer esperar el públic alemany per les notícies en temps de victòria per crear un fort suspens i aconseguir que, quan rebessin les bones noves, l'alegria fos més duradora.

Segona Guerra Mundial

Palau dels Esports, Goebbels declarant la Guerra Total

Al començament del conflicte bèl·lic, Goebbels va prohibir terminantment qualsevol tipus d'informació provinent des de l'exterior d'Alemanya. Va promoure la fe ferma en la victòria final entre el poble alemany, tasca que es va fer més difícil a partir de 1943, perquè es començaven a percebre signes inequívocs que s'estava perdent la guerra. Va tenir un paper determinant en fer fallar l'atemptat contra Hitler el 20 de juliol de 1944, aprofitant la indecisió del comandant Otto Ernst Remer, i va difondre per ràdio, ràpidament, que el cop d'Estat havia fracassat, fet que demostrava que Hitler i el Tercer Reich eren invencibles.

Els bombardeigs aeris dels aliats van destruir nombroses ciutats del país i Goebbels va procurar que la indignació ocasionada no es dirigís contra el govern del Führer, sinó en contra dels atacants.

Quan les notícies dels fronts no podien amagar les derrotes militars amb eufemismes, Goebbels va apel·lar la solidaritat, la confiança i la voluntat de vèncer. Aquesta campanya propagandística va culminar amb la famosa reunió del 18 de febrer de 1943, en la qual el representant del règim nazi va proclamar la Guerra Total (Der Totale Krieg) al Palau d'Esports de Berlín.

Durant la caiguda d'Alemanya, Goebbels va seguir fent creure al poble que la victòria arribaria finalment.

Suïcidi

Goebbels i la seva dona Magda

El 22 d'abril de 1945, davant la imminent derrota total, Magda i els seus 6 fills van traslladar-se al Führerbunker, on es trobava Goebbels. Aquests serien els seus últims dies de vida.

En el búnquer, havien improvisat un dormitori amb 6 llits per als nens que passaven la major part del temps jugant amb Eva Braun, Traudl Junge i alguns gossos, com Blondi, el gos de Hitler. Hitler va oferir un avió a la família Goebbels perquè s'escapés, però Magda i el seu marit es van negar a abandonar Berlín. El 30 d'abril, Magda va pregar a Hitler que no es llevés la vida, però els seus intents van ser en va. Finalment, la dona va decidir enverinar els seus fills i suïcidar-se.

L'1 de maig, després de vuit dies de permanència en el búnquer, Magda va deixar inconscients els nens amb els seus somnífers i després els enverinà. Algunes versions indiquen que va enverinar el menjar amb verí encobert en xocolata; altres, que van rebre una injecció que van fer passar per vacuna. Aquell mateix dia, després de matar els seus fills, Magda i el seu marit van decidir morir al costat del Règim. S'ha especulat molt sobre com van posar fi als seus. Alguns sostenen que el Ministre va morir d'un tret mentre la seva dona ingeria verí. D'altres, que es van disparar mútuament. El criteri més difós és que Goebbels va disposar l'oficial de les SS perquè els Schwägermann els donés un tret a cadascun al clatell. El gendarme va rebre l'ordre de cremar els cossos per evitar que fossin objecte d'humiliacions o exhibicions públiques. Més tard, aproximadament a les 23.00, el contingut del búnquer va ser extret, fet que no va permetre que els cadàvers del matrimoni Goebbels s'acabessin d'incinerar i, per tant, van ser de fàcil identificació pels oficials soviètics.

Precedit per: Adolf Hitler	Canceller d'Alemanya 1945	Succeït per: Lutz Schwerin von Krosigk
Precedit per: Càrrec nou	Ministre de Propaganda i Il·lustració Popular 1933-1945	Succeït per: Werner Naumann

Vegeu també

• Volksempfänger, un model popular d'aparell de ràdio impulsat per Goebbels per difondre la seva propaganda.
• Sieg Heil.

Fonts

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Goebbels

• Entrada Joseph Paul Goebbels, L'Enciclopèdia, Gran Enciclopèdia Catalana, 2010 (accés 21-01-10).
• Goebbels, Joseph; Compilació de Louis P. Lochner. Diario (en castellà). Barcelona: Josep Janés, 1949 [Consulta: 17 octubre 2013].