Joseph Jongen

Joseph Jongen (Lieja, 1873 – Brussel·les, 14 de juliol de 1953) va ser un compositor belga.

Feu els primers estudis en el Conservatori de la seva ciutat nadiua, assolint allí diversos primers premis, i el 1893 el de l'Académie Royal, de Bèlgica, per la composició d'un quartet per instruments d'arc. El 1897 guanyà el Gran Premi de Roma amb la cantata Comala. Des del 1891 fins el 1897 desenvolupà la classe de contrapunt en el conservatori de Lieja.

Durant els quatre anys de pensionat a l'estranger residí a Alemanya, París i Roma, corresponent a aquesta època una part important de la seva producció entre les que hi figura una simfonia, estrenada en els Concerts Ysaye de Brussel·les, el 1900, un concert per a violí, un altre per a violoncel i un quartet amb piano executat en la Societé Nationale de París, el 1903.

El 1902 retornà a Bèlgica, sent nomenat l'any següent professor d'harmonia i contrapunt del Conservatori de Lieja, càrrec que ocupà fins el 1914, en què es traslladà a Anglaterra, establint-se a Londres. En aquesta capital constituí un quartet amb Defauw, Lionel Tertis i Emile Doehaerd. El 1920 retornà al seu país nadiu, fent-se càrrec, en el Conservatori de Brussel·les, de la classe de contrapunt i fuga. Fou durant varis anys director d'aquest establiment docent.

Les seves principals obres principals:

• Fantasies ur deux noèls walons, per a orquestra (1902).
• Sonata per a violí (1902).
• Lalla Rook, poema simfonic (1903).
• Col·lecció de Cançons (904).
• Trio per a piano, violí i viola (1907).
• Peces per a piano i orgue (1908).
• Sonata de violí nº, 2 (1909).
• S'Arka, ballet (1910), estrenat en el Teatre de la Monnaie, de Brussel·les el 1924.
• Impressions d'Ardennes, poema simfonic (1913).
• Symphonie concertante (1927)
• Suite per a viola i orquestra.
• Suite en forme de sonata, per a piano.
• Tableaux pittoresques, per a petita orquestra.
• Dues Serénades, per a quartet de corda, totes elles escrites durant l'estança de l'autor a Londres.
• Rapsodia, per a instrument de vent i piano.
• Prélude élegiaque et scherzo, per a orquestra.
• Concert per a piano i orquestra, dedicat al pianista espanyol Eduardo del Pueyo.

Referències

• Tom núm. VI de l'apèndix, pàg. 583 de l'enciclopèdia Espasa.