Joseph Kasavubu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joseph Kasavubu (Kuma-Diz, Tshela, 1910Boma, 24 de març de 1969) va ser el primer president de la República Democràtica del Congo.

Principis polítics[modifica | modifica el codi]

De pare d’origen xinès i de mare bakongo. Feu els primers estudis en una missió catòlica. Seguidament inicià la preparació pel sacerdoci en el seminari menor de Mbata-Kiela i els continuà en el seminari major de Kabwe (Kasai). El 1939 abandona els estudis sacerdotals i inicià llur preparació per l’exercici del magisteri en l’escola normal de Kangu, en el que assolí el diploma de monitor el 1940.

Exercí el magisteri a Lemba, però al cap de poc, el 1942, s’incorporà a l'administració belga, com funcionari del servei de finances del govern general de Leopoldville. El 1950 s’incorporà a l'Associació d’Originaris del Baix Congo, més coneguda amb el nom d’Abako, recent creada per Nzeza Landu, que tenia per motiu principal la defensa i promoció cultural de la llengua kikongo.

Potència l'Abako[modifica | modifica el codi]

Sota la influència de Kasavubu, Abako es transformà en un moviment nacionalista que propugnava el federalisme com a solució integradora dels diversos grups ètnics del Congo; per altra banda, aspirava a la reunificació del poble bakongo o kikongo, dispers entre el Congo francès, Angola septentrional i el Congo belga.

Kasavubu fou elegit president d’Abako el 1955 i el 1956 es convertí en el primer congolès de relleu que reclamà la independència immediata. L’Abako concorri com a partit polític a les eleccions comunals de 1957, assolint un triomf abassegador a la província de Leopoldville. Kasavubu resultà elegit alcalde de Dendale, una de les comunitats indígenes de Leopoldville. El seu discurs de presa de possessió tingué el caràcter de manifest. Després dels sagnants successos del 4 al 6 de gener de 1959 a Leopoldville, l’Abako fou dissolt i Kasavubu fou apressat.

El 13 de març, en llibertat provisional, va ser traslladat a Bèlgica, d’on va poder tornar a mitjans de maig de 1959. Immediatament l’Abako publicà un manifest que propugnava una federació congolesa composta de sis províncies autònomes. L'orientació de Kasavubu, basada en els grups ètnics, tingué com oponent a Patrice Lumumba, que propugnava un centralisme supraétnic. El gener de 1960 participà en la conferència de taula-rodona congo-belga que decidí les bases de la independència.

Designat cap de Govern[modifica | modifica el codi]

El dissolt Abako fou reconstituït amb la significació d’Alliance des Bakongo. Les eleccions legislatives del maig de 1960 donaren com a resultat un Parlament difícilment governable, conformat pels representants de prop vint partits polítics. Les dolentes relacions entre Kasavubu i Lumumba, que eren els dos dirigents de major relleu, creà una situació sense sortida. Amb grans dificultats s’arribà a una solució de compromís, per la qual les dues cambres reunides elegiren el 24 de juny de 1960 en Kasavubu com primer president de la República del Congo i Lumumba fou designat cap de govern per l’Assemblea.

Els grans problemes del Congo[modifica | modifica el codi]

Privat d’una sòlida base política, en els primers dies de la independència el Congo s’ensorrà en el caos. Però, tanmateix, Kasavubu va saber superar els moments difícils i mantenir-se en el càrrec. Un dels esdeveniments més lamentables ocorreguts durant el seu mandat fou l’entrega del presoner Lumumba als secessionistes katanguenys i el seu següent assassinat el febrer de 1961.

Joseph Kasavubu fou nomenat Senador Honorari el 1966.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1961-62, pag. 234 de l’enciclopèdia Espasa.