Joseph Schumpeter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph Alois Schumpeter
Naixement 8 de febrer de 1883
Trest, Moràvia
Defunció 8 de gener de 1950 (als 66 anys)
Taconic, EUA
Ocupació Economista

Joseph Alois Schumpeter (Trest, Moràvia, 8 de febrer de 1883 - Taconic, EUA, 8 de gener de 1950), economista austro-nord-americà, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920. Un dels seus majors èxits va ser l'aparició en el recent llibre de Robert Jessop "El futur de l'Estat capitalista", amb la definició de l'autor dels futurs Estats com 'Estats competitius schumpeterians'.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Triesch (Moràvia, actualment pertanyent a la República Txeca) i va estudiar a la Universitat de Viena. Va ser pupil de Friedrich von Wieser. Va ensenyar economia durant diversos anys a les universitats de Viena, Czernowitz (actual Chernovtsi, Ucraïna), Graz i Bonn a partir de 1909. Va ser professor de la Universitat Harvard des de 1932.

Obres[modifica | modifica el codi]

Destacà per les seves investigacions sobre el cicle econòmic i per les seves teories sobre la importància vital de l'empresari en els negocis, subratllant el seu paper per estimular la inversió i la innovació que determinen l'augment i la disminució de la prosperitat. Popularitzà el concepte de destrucció creativa com a forma de descriure el procés de transformació que acompanya a les innovacions. Va predir la desintegració sociopolítica del capitalisme, que, segons ell, es destruiria a causa del seu propi èxit.

Les seves principals obres són: Teoria del desenvolupament econòmic (1912), Els cicles econòmics (1939), Capitalisme, socialisme i democràcia(1942) i La història de l'anàlisi econòmic (pòstuma, 1954).

La principal aportació de Schumpeter és la concepció cíclica i irregular del creixement econòmic, desenvolupada al 1911 en el seu Theory of Economic Development ('Teoria del creixement econòmic') mentre feia classes a Czernowitz (actual Chernivtsi, a Ucraïna). Hi recull la seva teoria de l'"esperit emprenedor" (entrepreneurship), derivada dels empresaris, que creen innovacions tècniques i financeres en un mitjà competitiu en el qual han d'assumir continus riscos i beneficis que no sempre es mantenen. Tots aquests elements intervenen en el creixement econòmic irregular.

Després de ser Ministre d'Economia d'Àustria en finalitzar la Primera Guerra Mundial, cessat, i de dirigir el Banc Biederman, va passar a ocupar diverses càtedres universitàries, entre les quals està Harvard. En aquest últim període de docència va completar tres llibres més: Business Cycles (1939), Capitalism, Socialism and Democracy (1942) -on va predir la caiguda del capitalisme en mans dels intel·lectuals- i la seva History of Economic Analysis (1954). En els dos primers es va centrar en la seva teoria de l'"esperit emprenedor", desenvolupant-la en un àmbit més global i integrant-la en una teoria cíclica dels negocis, i una altra sobre l'evolució socioeconòmica.

Així, afirma que al sistema capitalista, l'ordenament econòmic està establert de la següent manera:

  1. Propietat i iniciativa privada.
  2. Producció per al mercat i subdivisió del treball.
  3. El paper important de la creació de crèdits per part de les entitats bancàries.

Segons aquestes tesis el sistema capitalista seria estable per si mateix, perdura indefinidament, com una mentalitat determinada de la societat i de la seva forma de vida. Així mateix va determinar que aquest procés psicològic es veuria alterat com a conseqüència de l'actitud moderna davant la vida familiar, herències, impostos, ... Així, per Schumpeter el capitalisme és una "racionalització" de les ments, a partir de l'edat mitjana i les seves institucions: l'Església, el castell del senyor feudal, la comunitat del poble i els processos comunitaris de producció, que repetien les seqüències de producció any rere any. La societat vivia en un ambient "estable" de producció, pertanyent el seu treball a l'Església o al senyor feudal.

Tan lluny de la independència i necessitat de competitivitat que posteriorment es van assentar, al que se li uneixen els "booms" i depressions. Aquests recorden el fet del cicle econòmic, que destrueix tot estat d'equilibri que pogués haver establert per si mateix. Aquest cicle econòmic no podria ser atribuït a mitjans exògens, com períodes de fam, guerres,... però que, per contra, són necessaris per a l'evolució del propi cicle. No obstant això, de la mateixa manera que cada boom destrueix l'equilibri, cada depressió tendeix a establir un de nou. Tot i això, per Schumpeter l'estabilitat econòmica no implica ni les garanties del sistema polític ni l'estabilitat social, de manera que una situació econòmicament estable pot donar-se en un marc políticament inestable.

Schumpeter atribueix l'origen del capitalisme a una evolució gradual de la societat medieval -on els excedents productius de les gairebé autosuficients comunitats camperoles pertanyien a l'església i al senyor feudal- cap a una concepció més racional del món circumdant i de les institucions polítiques. Diferenciar clarament entre progrés econòmic, estabilitat política i progrés social. Augurar la decadència del capitalisme -per raons molt diferents a les de Marx- víctima del seu esclerosament intern i del creixent rebuig dels intel·lectuals (la influència dels quals probablement va sobreestimar), i de la creixent ingerència de l'Estat en la planificació econòmica. No era partidari de la intervenció estatal en els mercats, sinó de la lliure concurrència. Considerava al capitalisme el millor sistema per al progrés econòmic, però no va trobar ni va proposar la manera d'evitar el seu col·lapse, inevitable en l'opinió de Schumpeter.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • "Über die matematische Methode der theoretischen Ökonomie", 1906, ZfVSV. Blanca
  • "Das Rentenprinzip in der Verteilungslehre", 1907, Schmollers Jahrbuch
  • Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie (transl. The Nature and Essence of Theoretical Economics), 1908.
  • "On the Concept of Social Value", 1909, QJE
  • Wie studiert man Sozialwissenschaft, 1910 (transl. by J.Z. Muller, "How to Study Social Science", Society, 2003)
  • "Marie Esprit Leon Walras", 1910, ZfVSV.
  • "Über das Wesen der Wirtschaftskrisen", 1910, ZfVSV
  • Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung (transl. The Theory of Economic Development: An inquiry into profits, capital, credit, interest and the business cycle), 1911.
  • Economic Doctrine and Method: An historical sketch, 1914.
  • "Das wissenschaftliche Lebenswerk Eugen von Böhm-Bawerks", 1914, ZfVSV.
  • Vergangenkeit und Zukunft der Sozialwissenschaft, 1915.
  • The Crisis of the Tax State, 1918.
  • "The Sociology of Imperialism", 1919, Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik
  • "Max Weber's Work", 1920, Der österreichische Volkswirt
  • "Carl Menger", 1921, ZfVS.
  • "The Explanation of the Business Cycle", 1927, Económica
  • "Social Classes in an Ethnically Homogeneous Environment", 1927, Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik.
  • "The Instability of Capitalism", 1928, EJ
  • Das deutsche Finanzproblem, 1928.
  • "Mitchell's Business Cycles", 1930, QJE
  • "The Present World Depression: A tentative diagnosis", 1931, AER.
  • "The Common Sense of Econometrics", 1933, Econometrica
  • "Depressions: Can we learn from past experience?", 1934, in Economics of the Recovery Program
  • "The Nature and Necessity of a Price System", 1934, Economic Reconstruction.
  • "Review of Robinson's Economics of Imperfect Competition", 1934, JPE
  • "The Analysis of Economic Change", 1935, REStat.
  • "Professor Taussig on Wages and Capital", 1936, Explorations in Economics.
  • "Review of Keynes's General Theory", 1936, JASA
  • Business Cycles: A theoretical, historical and statistical analysis of the Capitalist process, 1939.
  • "The Influence of Protective Tariffs on the Industrial Development of the United States", 1940, Proceedings of AAPS
  • "Alfred Marshall's Principles: A semi-centennial appraisal", 1941, AER.
  • "Frank William Taussig", 1941, QJE.
  • Capitalism, Socialism and Democracy, 1942.
  • "Capitalism in the Postwar World", 1943, Postwar Economic Problems.
  • "John Maynard Keynes", 1946, AER.
  • "The Future of Private Enterprise in the Face of Modern Socialistic Tendencies", 1946, Comment sauvegarder l'entreprise privée
  • Rudimentary Mathematics for Economists and Statisticians, with W.L.Crum, 1946.
  • "Capitalism", 1946, Encyclopaedia Britannica.
  • "The Decade of the Twenties", 1946, AER
  • "The Creative Response in Economic History", 1947, JEH
  • "Theoretical Problems of Economic Growth", 1947, JEH
  • "Irving Fisher's Econometrics", 1948, Econometrica.
  • "There is Still Time to Stop Inflation", 1948, Nation's Business.
  • "Science and Ideology", 1949, AER.
  • "Vilfredo Pareto", 1949, QJE.
  • "Economic Theory and Entrepreneurial History", 1949, Change and the Entrepreneur
  • "The Communist Manifesto in Sociology and Economics", 1949, JPE
  • "English Economists and the State-Managed Economy", 1949, JPE
  • "The Historical Approach to the Analysis of Business Cycles", 1949, NBER Conference on Business Cycle Research.
  • "Wesley Clair Mitchell", 1950, QJE.
  • "March into Socialism", 1950, AER.
  • Ten Great Economists: From Marx to Keynes, 1951.
  • Imperialism and Social Classes, 1951 (reprints of 1919, 1927)
  • Essays on Economic Topics, 1951.
  • "Review of the Troops", 1951, QJE.
  • History of Economic Analysis, (published posthumously, ed. Elisabeth Boody Schumpeter), 1954.
  • "American Institutions and Economic Progress", 1983, Zeitschrift fur die gesamte Staatswissenschaft
  • "The Meaning of Rationality in the Social Sciences", 1984, Zeitschrift fur die gesamte Staatswissenschaft
  • "Money and Currency", 1991, Social Research.
  • Economics and Sociology of Capitalism, 1991.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Schumpeter