Joseph von Fraunhofer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph von Fraunhofer

Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 17877 de juny de 1826) fou un òptic alemany. És conegut pel descobriment de les línies de l'absorció fosca, conegudes com a línies Fraunhofer a l'espectre del Sol, i també per fabricar unes ulleres excel·lents i objectius telescòpics acromàtics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fraunhofer esdevingué orfe als 11 anys, i comença a treballar com aprenent en un taller del vidrier anomenat Philipp Anton Weichelsberger. El 1801 el taller on treballava es va assolar i Fraunhofer va quedar colgat sota la farda. L'operació de rescat va ser dirigida per Maximilian IV Joseph, Príncep Elector de Baviera (el futur Maximilià I Josep de Baviera). El príncep contacta amb Fraunhofer, proveint-lo de llibres i forçant el seu patró a permetre el jove Joseph Fraunhofer a què li deixés temps per estudiar.

Després de vuit mesos d'estudi, Fraunhofer va anar a treballar a l'Institut òptic a Benediktbeuern, un monestir benedictí secularitzat dedicat a la fabricació del vidre. Allí hi va descobrir com fer el millor vidre òptic del món i inventà mètodes increïblement precisos per mesurar la dispersió. El 1818 esdevingué el director de l'Institut òptic. Degut als instruments òptics de gran qualitat que havia desenvolupat, Baviera superà Anglaterra com el centre de la indústria òptica. Ni tan sols l'escola de Michael Faraday era capaç de rivalitzar en la producció de vidre amb Fraunhofer.

La seva il·lustre carrera va acabar rebent un doctorat honorari de la Universitat d'Erlangen el 1822. El 1824, va ser guardonat amb l'ordre al mèrit, esdevingué noble i fou declarat ciutadà honorari de Munic. Com molts altres fabricants de vidre del seu temps que s'anaven enverinant amb metalls pesants a causa del vapor d'aquesta indústria Fraunhofer va morir relativament jove, el 1826 als 39 anys. Es considera que les més valuoses receptes que havia d'aportar a la fabricació del vidre el van acompanyar a la tomba.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1814, Fraunhofer inventà l'espectroscopi, i descobrí 574 línies fosques aparegudes a l'espectre solar. Aquestes foren més tard descrites com línies d'absorció atòmica i explicades per Kirchhoff i Bunsen el 1859. Aquestes línies encara ara són de vegades anomenades Línies Fraunhofer en honor seu.

També va inventar la retícula de difracció transformant d'aquesta manera l'espectroscòpia d'un art qualitatiu a una ciència quantitativa per demostrar com es pot mesurar la longitud d'ona de la llum de forma acurada. Va esbrinar que l'espectre de Sírius i d'altres estels de primera magnitud difereixen unes de les altres i del sol, fundant també l'espectroscòpia estel·lar.

Darrerament tanmateix, la seva primera passió va ser encara l'òptica pràctica, un cop va notar que "En tots els meus experiments només he pogut, a causa de la manca de temps, posar atenció en aquells problemes que semblava que es podien projectar sobre l'òptica pràctica."

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph von Fraunhofer