Josephoartigasia monesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Josephoartigasia monesi
PliocèPlistocè[1]
Josephoartigasia monesi.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Hystricomorpha
Família: Dinomyidae
Gènere: Josephoartigasia
Espècie: J. monesi
Nom binomial
Josephoartigasia monesi
Rinderknecht i Blanco, 2008

Josephoartigasia monesi és un rosegador fòssil molt gran, aproximadament de la mida d'un toro. Aquest rosegador, el més gran de tots els temps conegut fins ara, tenia un pes estimat de 350 quilograms. Aquest rosegador, que formava part de la megafauna que tingué èxit durant el Quaternari, visqué durant el Pliocè i el Plistocè inferior a l'actual Sud-amèrica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Josephoartigasia monesi és relacionat tentativament amb la rara pacarana, l'única espècie encara vivent de la família dels dinòmids. Aquesta espècie només pesa 15 quilograms, mentre que Josephoartigasia monesi podia assolir una llargada d'aproximadament tres metres. Aquest rosegador gegant també és comparat al capibara, el representant vivent més gran d'aquest ordre. L'hàbitat d'aquest animal eren probablement les selves pluvials que en aquell temps cobrien allò que avui és l'Uruguai, a les vores del Riu de la Plata. És probable que J. monesi utilitzés les dents del seu crani de 53 centímetres de llarg per defensar-se de depredadors com ara gats de dents de sabre o aus terrorífiques.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

El crani d'aquest rosegador fou trobat l'any 1987 per un paleontòleg afeccionat, però no fou descrit fins al 2008. La sorpresa fou gran, car el nou descobriment hauria estat dues vegades més gran que l'anterior rosegador més gran conegut.

Nom[modifica | modifica el codi]

L'espècie fou anomenada en honor del fundador de l'Uruguai, José Gervasio Artigas i deu el seu nom específic monesi al paleontòleg Álvaro Mones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rinderknecht, Andrés. «The largest fossil rodent» (pdf). Proceedings of the Royal Society B, vol. 275, Gener 2008, pàg. 923–928. DOI: 10.1098/rspb.2007.1645 [Consulta: 27 maig 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josephoartigasia monesi