José Carvajal Hué
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 8 d'octubre de 1835 Màlaga | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 4 de juny de 1899 (als 63 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Ministre d'Hisenda | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 25 de juny de 1873 – 29 de desembre de 1874 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ministre d'Estat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 8 de setembre de 1873 – 3 de gener de 1874 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | advocat i polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.
Biografia
Orfe de pare des de nen, la seva mare el va enviar a estudiar a França, formant-se a Bordeus primer, i completant els seus estudis mercantils i d'idiomes entre 1845 i 1851 a París. Al seu retorn a Espanya, atès que els estudis francesos no eren reconeguts, va treure el Batxiller i es va doctorar en Dret en la Universitat de Salamanca. Instal·lat a Màlaga va exercir el seu treball com a economista i comptable en diferents empreses i va fundar una Academia de la Juventud, germen del que seria després el Cercle Democràtic.
Àvid en els negocis, va ser consolidant una sòlida posició econòmica, sent un dels principals accionistes en la Companyia de Ferrocarrils Andalusos per a l'explotació de la naixent línia ferroviària Ronda-Màlaga, al mateix temps que cofundà la Caixa d'Estalvis de Ronda.
Les seves activitats empresarials el van aproximar a figures de la política com Antonio Cánovas del Castillo i, sobretot, a Emilio Castelar, del que va anar un fervent seguidor. Va participar des de Màlaga activament en la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Durant el Sexenni Revolucionari va ser un destacat militant republicà, escollit com a diputat en les Corts Generals a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.
En proclamar-se la república en 1873, es va incorporar al gabinet com a Sotssecretari de Governació, sota la presidència d'Estanislau Figueras. Al juny de 1873 va ser nomenat Ministre d'Hisenda, càrrec que va ocupar fins a setembre d'aquest mateix any. Substituït Figueras per Castelar, aquest el va nomenar ministre d'Estat, càrrec que va exercir fins al final de la república amb el cop d'estat del general Pavía.
Restaurada la monarquia en Alfons XII, va seguir sent diputat fins a 1893, si bé es va retirar poc després de la vida política centrant la seva activitat en els negocis, com a articulista de premsa i jurista.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l'Ateneo de Madrid i degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Carvajal Hué |
- Fitxa en el Congrés dels Diputats.
- Fitxa biogràfica
- Participació de Gaucín en el ferrocarril Córoba-Málaga.
- José Carvajal y Hué, Rull Sabater, Alberto: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estuudios Fiscales. Documento,16. 168 pp.
- La fuerza del talento (I), lavozdigital.es, 22 de noviembre de 2008.
- González Hidalgo, José Luis: José Carvajal y Hué y el mitin del Teatro de La Alhambra de Madrid. Isla de Arriarán: revista cultural y científica, ISSN 1133-6293, Nº. 10, 1997, pags. 199-208. Disponible en PDF.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Teodor Làdico i Font |
Ministre d'Hisenda 1873-1874 |
Succeït per: Manuel Pedregal y Cañedo |
| Precedit per: Santiago Soler i Pla |
Ministre d'Estat 1873-1874 |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta |
| Precedit per: Germán Gamazo y Calvo |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1886-1887 |
Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze |
.jpg)
