José Castán Tobeñas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:09, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé Castán Tobeñas
Biografia
Naixement11 de juliol de 1889
Saragossa
Mort10 de juny de 1969(1969-06-10) (als 79 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
29 de desembre de 1945 – 3 d'abril de 1968
ApartatPresidents d'Alts Organismes
  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1945 – 1967
  President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1964 – 1969
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Múrcia
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

José Castán Tobeñas (Saragossa, 11 de juliol de 1889 - Madrid, 10 de juny de 1969), va ser un jurista espanyol, especialment destacat pels seus treballs sobre el Dret Civil. procurador en les Corts Espanyoles durant les nou primeres legislatures del període franquista.[1]

Carrera professional i docent

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Saragossa en 1911. Després es va traslladar a Madrid per realitzar el doctorat, que va obtenir amb premi extraordinari. Va ocupar la càtedra en la Universitat de Barcelona després d'haver obtingut la de Múrcia, on havia arribat al començament del curs 1919-1920. Va ser nomenat catedràtic numerari de Dret civil de la Universitat de Barcelona i va romandre en el seu nou lloc menys de dos anys, fins que la Junta de Professors de la Facultat de Dret de la Universitat de València (1922) el va nomenar al costat d'Enrique de Benito per formar una Comissió que elaborés el nou pla d'estudis de la llicenciatura en Dret, encara que no es van adoptar tots els criteris proposats per ells. En 1934 Castán Tobeñas va ser nomenat magistrat de la Sala civil del Tribunal Suprem i va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació en 1967. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l'Institut de Dret Processal i de la Comissió de Codificació.

Va ser president del Tribunal Suprem, conseller del Regne, president de la Junta Central del Cens, president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, director de la Revista Legislación y Jurisprudencia, catedràtic d'Universitat i degà de la Facultat de Dret.

Parlamentari

Procurador en les Corts durant el franquisme en representació dels Alts Organismes, procurador nat per la seva condició de president del Tribunal Suprem de Justícia en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[2]

Obres publicades

Referències

Bibliografia

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
President del Tribunal Suprem
Escut de l'estat espanyol

19451969
Succeït per:
Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero
Precedit per:
Eduardo Sanz y Escartín
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 19

1945-1969
Succeït per:
José María Cordero Torres
Precedit per:
Esteban de Bilbao Eguía
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1964-1969
Succeït per:
Luis Jordana de Pozas