José Figueres Ferrer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1906 San Ramón (Costa Rica) |
| Mort | 8 juny 1990 (83 anys) San José (Costa Rica) |
| 38è President de Costa Rica | |
| 8 maig 1970 – 8 maig 1974 ← José Joaquín Trejos Fernández – Daniel Oduber Quirós → | |
| 34è President de Costa Rica | |
| 8 novembre 1953 – 8 maig 1958 ← Otilio Ulate Blanco – Mario Echandi Jiménez → | |
| 32è President de Costa Rica | |
| 8 maig 1948 – 8 novembre 1949 ← Teodoro Picado Michalski – Otilio Ulate Blanco → | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, economista, enginyer |
| Partit | Partit Alliberament Nacional |
| Família | |
| Cònjuge | Henrietta Boggs Karen Olsen Beck |
| Fills | Christiana Figueres (  Karen Olsen Beck)Mariano Figueres Olsen ( Karen Olsen Beck)José María Figueres Olsen ( Karen Olsen Beck)Muni Figueres ( ) |
| Pare | Marià Figueres i Forges |
Premis | |
 | |
José María Hipólito Figueres Ferrer (San Ramón, Alajuela, 25 de setembre de 1906 - San José, 8 de juny de 1990), fou un pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica. Va servir com a Secretari de Relacions Exteriors i Culte de Costa Rica d'abril a maig de 1948 i com a President de la República en tres períodes, 1948-1949, 1953-1958 i 1970-1974.
Biografia[modifica]
Fill de Marià Figueres i Forges i Francesca Ferrer i Minguella, immigrants catalans, el català va ser la seva llengua materna. Es va casar per primera vegada amb Henrietta Boggs Long i per segona amb Karen Olsen Beck. Era conegut com a Don Pepe.
Va realitzar els seus estudis a l'Escola Primària d'homes en San Ramón, Alajuela i com a alumne intern del Col·legi Seminari.
En 1924 marxa a Boston, Estats Units, en viatge de treball i estudi. Torna quatre anys més tard i adquireix la finca La lucha sin fin en San Cristóbal de Desemparados. Produeix sacs i cordells de cànem. Anys després es dedicaria a l'elaboració d'articles de fusta. Durant dotze anys es dedica a l'agricultura i a alguns projectes industrials. Llegeix a José Martí, Kant, Nietzsche, la Bíblia i el Quixot. Durant aquesta època, publica en la premsa alguns escrits sobre temes agrícoles que són distribuïts en el "Cafè Popular" de San José. S'adhereix al grup Pro República Espanyola en solidaritat amb la democràcia ibèrica, llavors amenaçada pel feixisme. A partir de 1940 es reuneix sovint amb el seu advocat, Alberto Martén, i al seu soci Orlich, que ja és diputat, per analitzar la situació del país.
En la seva visita de l'any 1956 al poble natal dels seus pares, Os de Balaguer, va adreçar-se als veïns en català, donant crits de "Visca Os de Balaguer i Espanya".[1][2]
Eleccions de 1948[modifica]
Les eleccions es van efectuar el 8 de febrer de 1948 amb els següents resultats: Otilio Ulate Blanco 54.931 vots, Rafael Ángel Calderón Guardia 44.438 vots.[3]
Durant el seu primer mandat, va abolir l'exèrcit. Aquest fet ha estat sempre reconegut com la seva decisió més important.
José María Figueres Olsen, un dels seus fills, va ser president del 1994 al 1998.
Referències[modifica]
- ↑ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1956/11/10/pagina-19/32775147/pdf.html
- ↑ «Documental Completo Pepe Figueres (Televisión Catalana)». [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ Historía de Costa Rica, Monge Alfaro, Carlos. edición #16, Imprenta Trejos, 1980, página 298
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Teodoro Picado Michalski |
President de Costa Rica 1948-1949 |
Succeït per: Otilio Ulate Blanco |
| Precedit per: Otilio Ulate Blanco |
President de Costa Rica 1953-1958 |
Succeït per: Mario Echandi Jiménez |
| Precedit per: José Joaquín Trejos Fernández |
President de Costa Rica 1970-1974 |
Succeït per: Daniel Oduber Quirós |