José Lins do Rego
José Lins do Rego, 1918. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt) José Lins do Rego Cavalcanti 3 de juliol de 1901 Pilar, Paraíba, Brasil |
Mort | 12 de setembre de 1957 Rio de Janeiro, Brasil |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Dret de Recife |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Membre de | |
Gènere | Novel·la, crònica i assaig |
Moviment | modernisme |
Nom de ploma | Zélins |
Obra | |
Obres destacables
| |
José Lins do Rego Cavalcanti, (Pilar, Paraíba, Brasil, 3 de juliol de 1901 - Rio de Janeiro, 12 de setembre de 1957) va ser un escriptor brasiler que, al costat de Graciliano Ramos, Érico Veríssimo i Jorge Amado, figura com u dels romancistes regionalistes de major prestigi de la Literatura brasilera.[1] Segundo Otto Maria Carpeaux, José Lins era "o último dos contadores de histórias."[2] El seu romanç d'estrena, Menino de Engenho (1932), va ser publicat amb dificultat, no obstant això immediatament va ser elogiat per la crítica.[3]
José Lins va escriure cinc llibres a que va nomenar "Cicle de la canya de sucre", en una referència al paper que en ell ocupa la decadència de la hisenda de producció sucrera nordestí, vist de manera cada vegada menys nostàlgic i més realista per l'autor: Menino de Engenho, Doidinho (1933), Bangüê (1934), O Moleque Ricardo (1935), i Usina (1936). La seva obra regionalista, però, no conté solament en la denúncia soci-política, però, com va afirmar Manuel Cavalcanti Proença, igualment en la seva "sensibilitat a la flor de la pell, en la sinceritat davant de la vida, en la autenticidat que ho caracteritzaven."[4]
Bibliografia
- HAFEZ, Rogério. "Fogo Morto de José Lins do Rego" in Os Livros da Fuvest, 1997, Ed. Sol.