José Luis Gómez García
_en_el_Paraninfo_de_la_Universidad_de_Alcal%C3%A1.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | José Luis Gómez García 19 d'abril de 1940 Huelva (Espanya) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Espanya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula, televisió i teatre |
| Ocupació | director de teatre, director de cinema, actor de cinema, actor |
| Activitat | 1968 – |
| Membre de | |
Premis
| |
     | |
José Luis Gómez García (Huelva, 19 d'abril de 1940) és un actor i director teatral espanyol. És també membre de la Real Acadèmia Espanyola.[1]
Biografia
Oriünd de Huelva, després de la seva formació en l'Institut d'Art Dramàtic de Westfàlia, a Bochum, i a l'escola de Jacques Lecoq, a París, a partir de 1964 realitza els seus primers treballs professionals com a actor, manyaga i, més tard, director de moviment, en els principals teatres de la República Federal Alemanya. Amb espectacles de creació pròpia, mimodramas de nou encuny que canvien radicalment la idea de pantomima en voga, és convidat a festivals internacionals com els de Basilea, Berlín, Frankfurt, Praga i Zuric.
La seva trobada amb Jerzy Grotowski en Wroclaw, en 1971, precipita el seu retorn a Espanya, on produeix, dirigeix i actua en muntatges com a Informe per a una Acadèmia de Kafka i Gaspar de Peter Handke, recorrent els escenaris espanyols i llatinoamericans. La seva interpretació en El resistible ascens d'Arturo Ui de Brecht i en el seu execrable paper protagonista en la pel·lícula Pascual Duarte. D'ara endavant treballa amb cineastes com Armiñán, Bollaín, Brasó, Camí, Chávarri, Gutiérrez Aragó, De l'Església, Losey, Pilar Miró, Saura, Gonzalo Suárez i Pedro Almodóvar.
En 1978, després d'un període d'estudis a Nova York amb Lee Strasberg, assumeix l'adreça del Centre Dramàtic Nacional, al costat de Núria Espert i Ramón Tamayo, i dos anys més tard la del Teatre Español. Els treballs més emblemàtics d'aquesta etapa són les posades en escena de Noces que van ser famoses del Pingajo i la Fandanga de Rodríguez Méndez, que inaugura el CDN, La vetllada a Benicarló, text original de Manuel Azaña, així com La vida és somni i Absalón de Calderón de la Barca.
La seva aparició com a actor principal en El mite d'Èdip Rei, dirigit per Stravros Doufexis, i Judici al pare de Kafka assenyala la seva volta a l'activitat privada, interrompuda per una incursió en el teatre públic protagonitzant en el CDN Hamlet, amb adreça de José Carlos Plaza. Per aquesta època dirigeix i produeix així mateix Noces de sang de Lorca, Ai, Carmela! i Lope d'Aguirre, traïdor de Sanchis Sinisterra i, de nou en el CDN, Azaña, una passió espanyola, a partir d'escrits de diversa índole de Azaña, que més tard reprèn com a producció del Teatre de l'Abadia. En 1992 dirigeix La vida és somni en el Théâtre de l’Odéon i a l'any següent Carmen en l'Òpera de la Bastilla, tots dos a París.
D'entre les seves intervencions en cinema més recents es poden destacar El setè dia, de Carlos Saura (2004), sobre els crims de Port Hurraco; Formigues en la boca de Mariano Barroso; La bona veu d'Antonio Cuadri (2005); Goya’s ghosts de Miloš Formen (2006); Teresa, el cos de Crist de Ray Loriga (2007) i Les abraçades trencades de Pedro Almodóvar (2009).
En 2011 va ser triat per la Real Acadèmia Espanyola per ocupar la butaca Z en substitució del mort Francisco Ayala. Va llegir el seu discurs d'ingrés el 26 de gener de 2014.[2]
Treballs
Direcció d'escena
| Any | Obra | Autor |
|---|---|---|
| 2008 | La pau perpètua | Juan Mayorga |
| 2006 | Informe per a una acadèmia | Franz Kafka |
| 2004 | El Rei es mor | Eugène Ionesco |
| 2002 | Memòria d'un oblit | Luis Cernuda |
| 2002 | Defensa de dama | Isabel Carmona i Joaquín Hinojosa |
| 2001 | Messies | Steven Berkoff |
| 2000 | Baralla del rei don Pedro | Agustín García Calvo |
| 1996 | Entremesos | Miguel de Cervantes |
| 1995 | Castells en l'aire | Fermín Total |
| 1995 | Retaule de l'avarícia, la luxúria i la mort | Valle-Inclán |
Actor[3]
| Any | Obra | Autor | Director |
|---|---|---|---|
| 2010 | Final de partida | Samuel Beckett | Krystian Lupa |
| 2009 | Diari d'un poeta jovençà | Textos de Juan Ramón Jiménez | |
| 2006 | Play Strindberg | Friedrich Dürrenmatt | Georges Lavaudant |
| 2006 | Informe per a una acadèmia | Franz Kafka | José Luis Gómez |
| 2002 | Memòria d'un oblit | Luis Cernuda | José Luis Gómez |
| 1998 | El senyor Puntila i el seu criat Matti | Bertolt Brecht | Rosario Ruiz Rodgers |
| 1997 | Les cadires | Eugène Ionesco | Carles Alfaro |
Director i actor
| Any | Obra | Autor |
|---|---|---|
| 2006 | Informe per a una Acadèmia | Adaptació de Franz Kafka |
| 2002 | Memòria d'un oblit | Sobre textos de Luis Cernuda |
| 2000 | Azaña, una passió espanyola | Sobre textos de Manuel Azaña |
Premis i nominacions[4]
Premis
Nominacions
- 1976: Premi Sant Jordi de Cinematografia, millor actor espanyol per Pascual Duarte
- 1988: Goya al millor actor secundari per Remant al vent
- 1991: Goya al millor actor secundari per Beltenebros
- 2003: Goya al millor actor secundari per La llum prodigiosa
- 2010: Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, millor actor secundari per Tot el que tu vulguis
Trajectòria
- Premi Nacional de Teatre (1988)
- Premi Andalusia de Cultura (1992)
- Cruz de Caballero de l'Ordre de les Arts i les Lletres, atorgada pel Ministeri de Cultura de la República Francesa (1997)
- Cruz de Caballero de l'Ordre del Mèrit de la República Federal Alemanya, concedida pel President de la República Federal d'Alemanya (1997)
- Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (2001)
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (2005)
- Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2006)
- Premi Radio Televisió Andalusa, concedit en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla (2007), per la seva trajectòria cinematogràfica
- Premio Ciutat de Huelva, concedit pel Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva (2009), per la seva trajectòria cinematogràfica
- Premi José Val de l'Omar de Cinematografia i Arts Audiovisuals, concedit per la Junta d'Andalusia (2009) per la seva contribució a la interpretació al llarg de la seva carrera, a més de per la seva labor com a mestre d'actors i fundador del Teatre de l'Abadia
- Doctor honoris causa de la Universitat Complutense de Madrid, en 2011.
Referències
- ↑ «biografia de José Luis Gómez». Imdb.
- ↑ José Luis Gómez ingresa en la RAE con un discurso dedicado al teatro.
- ↑ «filmografia de José Luis Gómez García». The New York Times.
- ↑ «José Luis Gómez, premis». Imdb.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Luis Gómez García |
José Luis Gómez García a Internet Movie Database (anglès)- José Luis Gómez García a TCM Movie Database (anglès)
José Luis Gómez García a Allmovie (anglès)
| Precedit per: Francisco Ayala García-Duarte |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira Z 2014- |
Succeït per: ' |