José López Domínguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:18, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé López Domínguez

José López Domínguez el 1897
Biografia
Naixement29 de novembre de 1829
Marbella
Mort17 d'octubre de 1911(1911-10-17) (als 81 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 43″ O / 40.401564°N,3.728597°O / 40.401564; -3.728597 Modifica el valor a Wikidata
  President del Govern
6 de juliol de 1906 – 30 de novembre de 1906
ReiAlfons XIII
  Ministre de Guerra
13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
PresidentJosé de Posada Herrera

11 de desembre de 1892 – 23 de març de 1895
PresidentPráxedes Mateo Sagasta

6 de juliol de 1906 – 15 d'octubre de 1906
PresidentJosé López Domínguez
  Capità General de Catalunya
1874 – 1874
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitPartit Liberal
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució de 1868, Insurrecció Cantonalista i Primera Guerra del Marroc Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsFrancisco Serrano Domínguez (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

José López Domínguez (Marbella, Màlaga, 29 de novembre de 1829Madrid, 17 d'octubre de 1911) fou un militar i polític espanyol. Va ocupar la presidència del govern des del 6 de juliol de 1906 al 30 de novembre de 1906.

Biografia

Com a tinent d'artilleria va prendre part en el pronunciament de Leopoldo O'Donnell en 1854. Va pertànyer a la comissió militar espanyola que va acudir a la guerra de Crimea i va participar en una missió a Itàlia durant la guerra amb Àustria de 1859. Va lluitar en la guerra d'Àfrica, contra el sultà del Marroc, entre 1859 i 1860, aconseguint el grau de coronel.

Afiliat al partit moderat de la Unió Liberal, va ser elegit diputat a Corts en diverses legislatures. Parent del general Serrano, va participar amb ell a la Revolució Gloriosa de setembre de 1868. El va acompanyar a la batalla d'Alcolea, en què els lleialistes de Pavia van ser derrotats i gràcies a la qual va ascendir al generalat.

Va ser diputat a les Corts Constituents de 1869. Constituït el govern provisional amb Serrano com regent i Prim com a president del govern, va ser nomenat sotssecretari de la Presidència, i després secretari de la Regència.

El 1871 va ascendir a mariscal de camp i Amadeu I el va nomenar el seu ajudant militar. Elegit cap de l'exèrcit del Nord, va lluitar contra els carlins el 1873. Aquest mateix any Emilio Castelar el va cridar perquè assetgés Cartagena, revoltada pels cantonalistes. Un cop rendit el cantó per les dissensions internes dels seus caps va tornar al nord i va alliberar Bilbao, assetjat pels carlins.

El 1874, després del cop d'estat de Pavia, i sent de nou Serrano cap del poder executiu, va ser capità general de Catalunya. Amb la Restauració borbònica va entrar al Partit Liberal Fusionista de Sagasta, separant-se d'ell quan Serrano va fundar Izquierda Dinástica. Va ocupar la cartera del Ministeri de la Guerra el 1883 amb Posada Herrera.

El 1888 va iniciar una nova aproximació a Sagasta, i fou nomenat de nou ministre de la Guerra amb ell de 1892 a 1895. L'anomenada guerra de Melilla li va beneficiar amb un ascens a capità general. Membre del Senat per Màlaga, el qual arribà a presidir.

Al juliol de 1906 va ser finalment nomenat president del govern en un gabinet apadrinat per Canalejas i els sectors més esquerrans dels liberals. Al començament del seu mandat es va ocupar inicialment de la cartera del Ministeri de la Guerra. Combatut durament per membres del seu propi partit, quan tot just feia quatre mesos en l'exercici del càrrec, va ser apartat per una maniobra poc honesta de Segismundo Moret.

Després de la seva dimissió va viure apartat de la política, morint a Madrid el 17 d'octubre de 1911.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José López Domínguez


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Serrano y Bedoya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Capità General de Catalunya

1874
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
Precedit per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
Marcelo Azcárraga Palmero
Agustín de Luque y Coca
Ministre de Guerra

1883-1884
1892-1895
(juliol-octubre) 1906
Succeït per:
Genaro de Quesada y Matheus
Marcelo Azcárraga y Palmero
Agustín de Luque y Coca
Precedit per:
Marcelo Azcárraga y Palmero
President del Senat d'Espanya

1905- 1907
Succeït per:
Marcelo Azcárraga y Palmero
Precedit per:
Segismundo Moret
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Cap de Govern d'Espanya

1906
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón