José Montero García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:06, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé Montero García
Biografia
Naixement3 de març de 1942 (1942-03-03) (82 anys)
Astúries
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
← -
- →
PresidentJordi Pujol i Soley
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista, graduat social Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PartitPSC
Membre de

José Montero García (Astúries, 3 de març de 1942) ha estat un polític català, regidor municipal i diputat al Parlament de Catalunya en el període 1979-1984.

Biografia

Estudià graduat social. El 1960 entrà a treballar a la RENFE i fou destinat a Ripoll (Ripollès), on fou nomenat cap d'estació. A mitjans de la dècada del 1970 es va afiliar a la UGT i al PSC-PSOE. A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit regidor, tinent d'alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Ripoll. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la circumscripció de Girona. Durant el seu mandat fou membre de la Comissió de Política Social i de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya.[1] No es va presentar a la reelecció a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984.[2]

El 1981 va protagonitzar una polèmica per unes suposades declaracions seves publicades al diari asturià La Nueva España l'11 de gener d'aquell any on deia que "s'estava catalanitzant molt de pressa" perquè hi havia diputats que abandonaven l'hemicicle quan parlava ell, que sempre ho feia en castellà i que no volia fer-ho en català; que havia estat escollit diputat perquè els calia "un català d'adopció i els calia per demanar autonomia" i que els seus fills no volien tornar a Catalunya perquè "se sentien desplaçats". Un extracte d'aquesta entrevista fou reproduïda el 18 de febrer a El Noticiero Universal i provocà una gran indignació a Ripoll. El 28 de febrer José Montero va desmentir les declaracions i va afirmar que havien estat tergiversades.[3]

Referències