José Rodríguez y Díaz de Lecea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Rodríguez y Díaz de Lecea

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1894 Modifica el valor a Wikidata
Matanzas (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de l'Aire[1]
25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitFE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar Tinent general
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Família
ParellaMaría de la Salud Bernaldo de Quirós y Bustillo Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Rodríguez y Díaz de Lecea (Matanzas, Cuba, 2 de maig de 1894Madrid, 28 de novembre de 1967) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1915 i pel juliol de 1918 tenia el grau de segon tinent. En 1919 fou destinat al Protectorat espanyol al Marroc, on el 1920 es va passar a l'arma d'aviació. Degut a la seva perícia com a pilot el 1921 fou nomenat professor de pilots d'avió a l'Escola de l'aeròdrom de Getafe. El 1923 fou ascendit a tinent i destinat a Melilla durant la Guerra del Rif, on el 1924 fou ascendit a capità i el 1926 a Comandant.

El 1935 fou designat Cap de l'Aviació Civil. El cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre al Marroc, on es va posar de part del bàndol nacional. Fou designat cap de la Regió Aèria del Centre i cap de les forces a Guadarrama.

Després de la guerra civil espanyola fou designat cap de la Zona Aèria del Marroc i el 1943 ascendit a general de brigada. El 1945 fou designat cap de la Zona Aèria de l'Estret i el 1948 fou ascendit a general de divisió. El 1957 fou ascendit a tinent general i nomenat ministre de l'Aire, càrrec que va ocupar entre febrer de 1957 i juliol de 1962, així com a procurador en Corts.[2] El 1964 va passar a la reserva.[3]

Condecoracions[modifica]

Entre altres condecoracions, ha rebut la Medalla del Mèrit Militar la Gran Creu de Sant Hermenegild, la Medalla Aèria, la Medalla Naval, la Gran Creu de Carles III i l'orde de Mehdania.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo González Gallarza
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1957-1962
Succeït per:
José Daniel Lacalle Larraga