José Saramago

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Saramago

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) José de Sousa Saramago Modifica el valor a Wikidata
16 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Azinhaga (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Lanzarote (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, crític literari, diarista, escriptor, guionista, dramaturg, assagista, poeta, dramaturg, cronista, traductor, novel·lista, revolucionari Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i realisme màgic Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme màgic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeIlda Reis (1944–1970)
Isabel da Nóbrega (1970–1986)
Pilar del Río (1988–2010) Modifica el valor a Wikidata
FillsViolante Saramago Matos (en) Tradueix
 ( Ilda Reis) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjosesaramago.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0764832 Allocine: 96434 TMDB.org: 54566
Musicbrainz: b55bcfa6-3c07-415d-90f9-157bc5121e21 Discogs: 1900819 Goodreads author: 1285555 Find a Grave: 53836358 Modifica el valor a Wikidata

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Golegã, Portugal, 16 de novembre del 1922 - Lanzarote, 18 de juny del 2010) fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer a la població d'Azinhaga, situada al municipi de Golegã i, al seu torn, al districte de Santarém. Tot i que el registre oficial del seu naixement el situa el dia 18, aquest fet es deu a un error en l'anotació per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de José Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare.

El 1924, la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a treballar de policia. Als dotze anys, va iniciar els estudis a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar en no poder seguir pagant la matrícula. Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura. Va canviar de feina i entrà a formar part de l'administració de la Seguretat Social.

Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultaniejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors.

Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d'António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. El 1998, es va casar amb la periodista i traductora espanyola Pilar del Río, qui va traduir les seves obres al castellà. Saramago acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote (Illes Canàries), on morí el 18 de juny del 2010 als 87 anys.[2]

Obra literària[modifica]

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo en relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado (Terra del pecat, 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la, Claraboia, no pogué ni tan sols publicar-la.[cal citació] Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

« Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.[cal citació] »

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chão (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre, Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (L'Evangeli segons Jesucrist, 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern en veta la presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn els catòlics". Com a acte de protesta, Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Assaig sobre la ceguesa (Ensaio sobre a cegueira) i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia, ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.[cal citació]

Premis[modifica]

José Saramago a la Fira Internacional del Llibre de Bogotà (Colòmbia)
  • Premi Cidade de Lisboa, 1980 (Levantado do Chão)
  • Premi Ennio Flaiano (Itàlia), 1992 (Levantado do Chão)
  • Premi Pen Club, 1983 (Memorial del Convent)
  • Premi Literario Município de Lisboa, 1983 (Memorial del Convent)
  • Premi Pen Club, 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
  • Premi da Crítica (da Assoc. Port de Críticos), 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
  • Premi D. Dinis (Fundação da Casa de Mateus), 1986 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
  • Premi Grinzane - Cavour (Alba, Itàlia), 1987 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
  • The Independent Foreign Fiction Award (Anglaterra), 1993 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
  • Grande Premio de Romance e Novela da Assoc. Port. de Escritores, 1991 (L'Evangeli segons Jesucrist)
  • Premi Literario Internacional Mondello (Palerm, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
  • Premi Brancatti (Zafferana, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
  • Premi Vida Literária da Associação Portuguesa de Escritores, 1993
  • Premi de Consagração de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores, 1995
  • Premi Camões, 1995.
  • Premi Nobel de Literatura, 1998.

Obres publicades[modifica]

A partir de 1995 amb la publicació del llibre Assaig sobre la ceguesa i, sobretot, amb el posterior guardó del Nobel de Literatura de 1998, la seva obra fou traduïda al català per Edicions 62:[3]

Novel·la
  • 1947: Terra do pecado
  • 1952: Claraboia (Claraboia), publicada el 2011
  • 1977: Manual de Pintura e Caligrafia
  • 1980: Levantado do chão
  • 1982: Memorial del convent (Memorial do convento)
  • 1984: L'any de la mort de Ricardo Reis (O ano da morte de Ricardo Reis)
  • 1986: A jangada de pedra
  • 1989: Història del setge de Lisboa (História do cerco de Lisboa)
  • 1991: L'Evangeli segons Jesucrist (O Evangelho segundo Jesus Cristo)
  • 1995: Assaig sobre la ceguesa (Ensaio sobre a cegueira)
  • 1996: A bagagem do viajante
  • 1997: Tots els noms (Todos os nomes)
  • 2001: La caverna (A caverna)
  • 2002: L'home duplicat (O homem duplicado)
  • 2004: Assaig sobre la lucidesa (Ensaio sobre a lucidez)
  • 2005: Les intermitències de la mort (As intermitências da morte)
  • 2006: As pequenas memórias
  • 2008: El viatge de l'elefant (A Viagem do Elefante)
  • 2009: Caín (Caim)
Viatges
  • 1981: Viatge a Portugal (Viagem a Portugal)
Poesia
  • 1966: Els poemes possibles (Os poemas possíveis)
  • 1970: Provavelmente alegria
  • 1975: O ano de 1993
Cròniques
  • 1971: Deste mundo e do outro
  • 1973: A bagagem do viajante
  • 1974: As opiniões que o DL teve
  • 1976: Os apontamentos
Diaris
  • 2000: Quaderns de Lanzarote Cadernos de Lanzarote I-V
Teatre
  • 1979: A noite
  • 1980: Que farei com este livro?
  • 1987: A segunda vida de Francisco de Assis
  • 1993: In Nomine Dei
  • 2005: Don Giovanni ou O dissoluto absolvido
Contes
  • 1978: Objecte quasi (Objecto quase)
  • 1979: Poética dos cinco sentidos - O ouvido
  • 1997: O conto da ilha desconhecida
Memòries
  • 2005: Petites memòries (As Pequenas Memórias)
Infantil
  • 2001: La flor més grossa del món (A Maior Flor do Mundo)


Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bastos, Baptista: José Saramago: Aproximação a um retrato. Dom Quixote, 1996.
  • Cerdeira da Silva, T. C.: Entre a história e a ficção: Uma saga de portugueses. Dom Quixote, 1989.
  • Madruga, Maria da Conceição: A paixão segundo José Saramago: a paixão do verbo e o verbo da paixão. Campos das Letras, Porto, Portugal, 1998.
  • Costa, Horácio: José Saramago: O Período Formativo. Ed. Caminho, 1998.
  • Kaufman, Helena I.: Ficção histórica portuguesa da pós-revolução. Madison, 1991.
  • Lopes, O.: Os sinais e os sentidos: Literatura portuguesa do século XX. Lisboa, 1986.
  • Losada, B.: Eine iberische Stimme. Liber, 2, 1, 1990, 3.
  • Reis, Carlos: Diálogos com José Saramago. Ed. Caminho, Lisboa, 1998.
  • Seixo, M. Maria: O essencial sobre José Saramago. Imprensa Nacional, 1987.

Enllaços externs[modifica]