Joví

De Viquipèdia

Joví (Jovinus) fou un senador gal·loromà que es va proclamar emperador el 411 i es va mantenir fins el 413.

Derrotar el rebel Constantí III, Joví es va proclamar emperador a Magúncia el 411 amb el suport de Gundahar, rei del burgundis, de Goar, rei dels alans i dels francs i alamans. Durant els dos anys que va governar va emetre monedes algunes de les quals es conserven. Va recollir a les seves files els partidaris de Constantí i altres nobles gals descontents.

Sota autoritat de Joví els burgundis es van establir a l'esquerra del Rin entre els rius Lauter i Nahe i van fundar un regne que va subsistir amb capital a Borbetomagus (Worms).

Quan els visigots, dirigits després de la mort d'Alaric I per Ataülf, van sortir d'Itàlia portant amb ells a l'emperador Prisc Àtal i a la germana d'Honori, Gal·la Placídia, van iniciar la conquesta de la Gàl·lia. Ataülf va vèncer primer al general Sar, un general bàrbar que s'havia separat de la obediència imperial i actuava pel seu compte aliat amb Joví. Sar va morir i Joví va nomenar llavors cèsar al seu germà (algunes fonts diuen que fill) Sebastià. Aquest acte fou mal vist per Ataülf que va atacar a Joví i el va derrotar. Sebastià fou fet presoner i executat i Joví va fugir però fou assetjat i finalment capturat a Valentia (Valence al Droma) i portat a Narbona on el prefecte de les Gàl·lies, Pòstum Dardà, que romania lleial a Honori, el va fer executar (413). Els caps de Joví i Sebastià foren enviats a Honori i penjats a les muralles de Ravenna i més tard a les de Cartago on van ser penjades junt amb les de quatre altres usurpadors.