Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
Jovent independentista
Portaveu Gerard Gómez del Moral i Fuster
Secretari d'Organització Bernat Picornell i Grenzner
Fundació 1931
Seu C/Calàbria, 166 Barcelona
Ideologia Esquerra, independentisme català, republicanisme i socialisme
Representació Una diputada al Parlament de Catalunya dins del grup Parlamentari d'ERC

21 regidors als ajuntaments dels Països Catalans

Publicació oficial La veu del jovent
Lloc web www.jerc.cat

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) són l'organització juvenil del partit polític català Esquerra Republicana de Catalunya.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Segons la seva declaració de principis, les JERC són una organització política juvenil d'esquerra independentista i que el seu àmbit d'actuació són els Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Els seus objectius són "la consecució d'una societat democràtica, en la qual desaparegui qualsevol signe d'opressió social o nacional, dins un territori ecològicament equilibrat" i "en una Catalunya lliure, sobirana i unificada, dins l'Europa de les Nacions" tot conscienciant i mobilitzant el jovent dels Països Catalans.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La fundació

Fruit de la suma i del procés de convergència de diferents organitzacions juvenils republicanes d’àmbit eminentment local iniciat amb el procés de la conferència d’esquerres catalanes, el 26 d’octubre de 1931 es funden les JEREC, Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), a Barcelona. En l’Assemblea constitutiva hi participen 600 persones i s’escull el primer comitè executiu format per Josep Dencàs, Miquel Badia, Ramon Duran, Josep Fontbernat i Carles Duran. Des de la seva constitució, les JEREC comencen la seva implantació, sobretot en nous casals a Barcelona i organitzen diversos actes públics de propaganda al llarg del 1932. Tot i ser una força essencialment barcelonina, al llarg dels anys 30 impulsen un procés d’expansió que afavorirà un creixement a la Catalunya interior.

L’etapa republicana. 1931

Amb la proclamació de la república i la restitució de la Generalitat de Catalunya s’enceta una etapa d’avenç en drets socials i llibertats, on l’aprovació en referèndum de l’estatut d’autonomia que falca l’autogovern català i recupera part de les llibertats arrabassades durant la guerra de successió, esdevé un punt imprescindible. Durant aquests anys de govern republicà les JEREC també participen de la governabilitat del país i és durant els primers anys de la república quan constitueixen els escamots, es realitzen actes multitudinaris, jornades atlètiques i desfilades.

Al maig del 36, en un context complicat i amb l’intent de reunificar i d’enfortir les joventuts, es proposa el canvi de denominació i l’adopció de les noves sigles: JERC, com en l’actualitat. Amb l’esclat de la guerra civil, bona part de la militància passa a formar part de la Columna Macià-Companys i d’altres destacaments del que seria l’Exèrcit Popular Regular per tal de defensar la legitimitat republicana al front.

Franquisme. Etapa de foscor. 1939

L’acabament de la guerra civil i la victòria del franquisme genera un èxode i unes pèrdues personals difícilment reparables. Molta militància de les Joventuts s’ha d’exiliar, és empresonada o ha mort en els camps de batalla.

Tot i així, i malgrat les dificultats, es manté la flama del republicanisme juvenil des de l’exili i en la clandestinitat encarnat pels dirigents de l’època Víctor Torres i Heribert Barrera. En els primers anys alguns militants, tant d’Esquerra com de les JERC, també s’incorporen al Front Nacional de Catalunya, que aglutina la lluita clandestina. Al 1945 es recomponen les JERC a l’exili, tot i així, el llarg túnel del franquisme porta a una supervivència testimonial de les organitzacions polítiques vençudes. La tasca principal durant el franquisme passa per mantenir l’activitat a l’exili i per resistir en la lluita clandestina a l’interior del país.

Reconstrucció de les JERC. 1976

A finals de 1976, els membres més joves d’Esquerra encapçalats per Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol, Jordi Rull i Martí Marcó -qui va ser assassinat per la policia espanyola en un tiroteig el 1979- engeguen la reconstrucció de l’espai polític juvenil proper a Esquerra i adopten el nom oficial, refundacional i definitiu de Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC. Durant aquesta etapa i sota els lideratges (per aquest ordre) de Jordi Rull, Joan López, Santiago Sala, Dolors Rovira, Albert Freixa, Joaquim Micó, Francesc Garriga, Jordi Olivella i Francesc Xavier Simó, les JERC lluitaran per organitzar-se arreu del territori i anar guanyant visibilitat.

Creixement i incidència social. 1987

És a partir de 1987, quan amb la Crida a Esquerra, centenars de joves refunden el partit i les joventuts, i recuperen l’espai de l’esquerra independentista. La recepció de nova militància quadruplica l’organització existent abans del 1987. En aquest mateix any les JERC celebren el seu 10è congrés, sota el lema “La força independentista de futur” i s’elegeix a Joan Puigcercós com a Secretari General de l’organització.

La refundació de les JERC, liderada pel mateix Puigcercós, passa per organitzar internament l’organització, assentar les bases ideològiques i establir una nova imatge, amb la incorporació del logotip actual. És també a principis dels 90 quan les JERC assumeixen als seus estatuts l’àmbit d’actuació dels Països Catalans. Les JERC continuen ampliant la seva base militant, tant des del punt de desenvolupament numèric, com territorial i de les relacions internacionals.

El reconeixement de les JERC com a organització política juvenil autònoma durant el 18è Congrés Nacional d’Esquerra a Vic el 1992 i la signatura d’un Protocol de Relacions entre Esquerra i les JERC el gener de 1993 representen la consolidació i maduresa plenes. És a partir d’aquest moment que les JERC adquireixen la total competència en l’àmbit juvenil, treball que es consolida a partir del 13è congrés nacional on s’escull a David Minoves com a Secretari General.

Durant aquesta època és quan s’incrementa la incidència social amb accions mediàtiques i multitudinàries. En destaquen les campanyes a favor de la insubmissió al servei militar obligatori o la lluita contra la repressió, les detencions i tortures durant els jocs olímpics de Barcelona.

Amb la direcció nacional d’Esquerra encapçalada per Àngel Colom i Pilar Rahola es produeix un distanciament entre les dues organitzacions per discrepàncies sobre mètodes d’actuació i pràctica política. En l’any 1996, les JERC celebren el seu congrés nacional a Tarragona on escullen a Camil Ros com a Secretari general per seguir apostant i estenent la lluita ideològica per a construir un partit que encarni els valors de l’esquerra i l’independentisme.

Les JERC com a moviment juvenil. 1997

A partir del 1997 l’organització fa un canvi generacional i en el congrés nacional de Manlleu escullen a Uriel Bertran con a Secretari General, que estarà 6 anys ostentant aquesta responsabilitat. En aquells anys es prioritza la tasca en la millora de les condicions de vida dels i les joves des d’un anàlisi independentista i una estratègia de mobilització popular. Es canvia l’estructura organitzativa i es simplifica adoptant la terminologia de portaveu nacional per definir la persona que lidera l’organització.

La concepció de les JERC com un veritable moviment juvenil passa per impulsar i dinamitzar la participació de la militància en organitzacions sectorials i teixir una xarxa per obrir l’organització a la societat. S’impulsa aquesta dinàmica social i popular, per tal de combinar la feina institucional amb la lluita al carrer. A partir del 1996 comença el projecte de l’Acampada Jove, el festival político-musical de referència als Països Catalans que cada estiu congrega milers de joves, així com s’obren els Casals Tio Canya, que esdevenen punts de trobada i centres socials juvenils. També destaca tota la feina que es va fer a instituts i universitats amb el moviments estudiantil.

És una època políticament molt intensa on les JERC esdevenen eina mobilitzadora del jovent per lluitar contra les diferents reformes educatives, el pla hidrològic nacional, les guerres a l’Irak i l’Afganistan o la lluita per un habitatge digne.

Hegemonia d’esquerres i independentista. 2003

En el marc del 19è congrés nacional celebrat l’any 2003, Pere Aragonès, es converteix en el nou portaveu nacional en un context polític nou per les JERC modernes. L’augment d’Esquerra a les urnes i la consegüent formació del primer govern catalanista i d’esquerres, porta a les JERC a fer un salt. Passen de la mobilització juvenil a tenir responsabilitats de govern i gestionar les polítiques juvenils del Principat. Les JERC afronten el repte de traslladar allò que deien al carrer a les institucions. En aquesta etapa, les JERC es posicionen en contra la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que s’havia retallat a Madrid, liderant aquest posicionament en el sí del partit, així com la constant mobilització del jovent amb accions mediàtiques importants com va ser l’encadenada a la seu de la cadena COPE a Madrid.

Del 2007 i fins al 2011, Gerard Coca es converteix en el nou portaveu de l’organització. En aquest període toca gestionar un moment de convulsió interna al sí d’Esquerra i administrar el segon govern de coalició d’esquerres en el qual, les JERC, amb responsabilitats en el lideratge de la secretaria de joventut, impulsen una veritable xarxa d’emancipació amb les oficines joves arreu del territori català. Es fa especial èmfasi en les polítiques de joventut, fent incidència en l’habitatge digne, el dret al treball o a l’educació de qualitat. En aquest context esclata la crisi econòmica i les JERC segueixen lluitant per a millorar les condicions de vida del jovent així com per vincular la sortida de la crisi a la sortida de l’estat espanyol.

Rellançament del jovent independentista. 2011

En el 23è congrés nacional celebrat a Terrassa l’any 2011, la militància escull a Gerard Gómez del Moral com a nou portaveu. En aquest moment les JERC afronten el repte de convertir-se en l’organització referent del jovent dels Països Catalans per rellançar l’independentisme juvenil.

En un moment de demanda de més transparència i democràcia, les JERC participen de l’impuls del debat independentista per tal de construir un futur millor per al jovent del país. Participant de les diferents mobilitzacions conjuntament amb moltes altres entitats i posant al centre del debat polític el projecte independentista, les JERC actualment afronten una de les etapes més decisives de la seva història, la celebració el 9 de novembre de 2014 de la Consulta sobre la independència de Catalunya. En aquesta etapa les JERC esdevenen eina de conscienciació i mobilització del jovent per tal de guanyar la independència amb el projecte de construir una república catalana socialment justa i nacionalment lliure.

Congressos[modifica | modifica el codi]

Un dels principals projectes de les JERC és l'Acampada Jove, un festival político-musical, que cada any i en diverses poblacions ha acollit milers de joves des de 1996.

  • I Congrés Nacional (Barcelona) 1977: és escollit secretari general Jordi Rull.
  • II Congrés Nacional (Barcelona) 18 de novembre de 1979: és escollit secretari general Santiago Sala.
  • III Congrés Nacional (Barcelona) 27 d'abril de 1980: és escollida secretària general Dolors Rovira.
  • IV Congrés Nacional (Barcelona) 21 de desembre de 1980: és escollit secretari general Albert Freixa.
  • V Congrés Nacional (Barcelona) 27 de març de 1982:
  • VI Congrés Nacional (Barcelona) 9 i 10 de juliol de 1983: és escollit secretari general Francesc Garriga.
  • VII Congrés Nacional (Barcelona) setembre de 1984
  • VIII Congrés Nacional (Barcelona) 12 de gener de 1986: és escollit secretari general Jordi Olivella.
  • IX Congrés Nacional (Barcelona) 20 i 21 de desembre de 1986
  • X Congrés Nacional (Barcelona) 12 i 13 de desembre de 1987: és escollit secretari general de l'organització Joan Puigcercós.
  • XI Congrés Nacional (Sitges, Garraf) 17 i 18 de març de 1990: Joan Puigcercós és reescollit secretari general.
  • XII Congrés Nacional (Girona) 10 i 11 d'octubre de 1992: es reescull de nou Joan Puigcercós com a secretari general.
  • XIII Congrés Nacional (Barcelona) 19 i 20 de març de 1994: s'escull David Minoves nou secretari general.
  • XIV Congrés Nacional (Tarragona) 27 i 28 d'abril de 1996: és escollit Camil Ros nou secretari general.
  • XV Congrés Nacional (Manlleu, Osona) 20 i 21 de desembre de 1997: Uriel Bertran és elegit nou secretari general.
  • XVI Congrés Nacional (Calella, Maresme) 18 i 19 de desembre de 1999: es reelegeix Uriel Bertran com a secretari general.
  • XVII Congrés Nacional (Barcelona) 25 de novembre de 2000: Congrés de reforma d'estatuts.
  • XVIII Congrés Nacional (Molins de Rei, Baix Llobregat) 17 i 18 de novembre de 2001: és reelegit Uriel Bertran. Arran de la reforma d'estatuts, es canvia la nomenclatura de la secretaria general i per primer cop és escollit com a portaveu nacional.
  • XIX Congrés Nacional (Barcelona) 13 i 14 de desembre de 2003: és escollit Pere Aragonès com a portaveu nacional.
  • XX Congrés Nacional (Vic, Osona) 19 i 20 de novembre de 2005: Pere Aragonès és reelegit portaveu nacional.[2]
  • XXI Congrés Nacional (Mataró, Maresme) 10 i 11 de novembre de 2007: és escollit Gerard Coca nou portaveu nacional.[3]
  • XXII Congrés Nacional (Celrà, Gironès) 14 i 15 de novembre de 2009: Gerard Coca és reelegit portaveu nacional.[4]
  • XXIII Congrés Nacional (Terrassa, Vallès Occidental) 26 i 27 de març de 2011: és escollit nou portaveu nacional Gerard Gómez del Moral.[5]
  • XXIV Congrés Nacional (Badalona, Barcelonès Nord) 2 de febrer de 2013: Gerard Gómez del Moral és reelegit portaveu nacional.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]