Jovià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Siliqua de Jovià per celebrar el cinquè any de regnat, com a bon auguri, tot i que només regnà vuit mesos.
Anvers: D N IOVIANVS PF AVG, Revers: VOT V MVLT X SMN

Jovià (Flavius Iovianus, c. 332 - 17 de febrer de 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Va néixer a Singidunum vers el 330 i era fill de Varrianià (Varrianianus), comandant de la guàrdia imperial de Constantí II, càrrec (primus ordinis domesticorum) al qual el fill va arribar també el 363.

Va acompanyar a Julià l'Apòstata a Mesopotàmia i al morir l'emperador sense hereus el 26 de juny del 363 l'exèrcit va proclamar emperador al veterà general Sal·lusti Segon (Sallustius Secundus) que va declinar l'honor i va proposar a Jovià, i pels mèrits del seu pare més que pels propis fou acceptat (27 de juny). Va iniciar la retirada atacat pels perses que acabaven de conèixer la notícia de la mort de l'emperador; el primer atac important fou rebutjat però els perses van seguir atacant fins que finalment els romans van arribar al Tigris que no van poder creuar en presència del perses. El rei persa Sapor va fer propostes de pau i després de cinc dies de negociacions va acceptar la retirada en seguretat a canvi de la cessió de territoris (cinc districtes de la zona del Tigris que eren part de l'imperi des del 297: Arzanene, Moxoene, Zabdicene, Rehimene i Corduene) i fortaleses com Nisibis, Castra Maurorum i Singara (a més de la neutralitat d'Armènia que també va haver de cedir territoris).

Quan es va poder retirar, va enviar oficials cap a l'oest de l'Imperi nomenant al seu sogre Lucil·lià com a comandant en cap a Itàlia, i a Malaricus com a comandant a la Gàl·lia. A l'oest del Tigris se li van unir les forces de Procopi estacionades a Mesopotàmia i ja fora de perill es va dedicar a feines legislatives i administratives. Com a cristià va assegurar el fi de la tolerància activa d'altres religions encara que els pagans no foren perseguits; les sectes demanaven diversos favors imperials però va rebutjar interferir i va sotmetre els problemes a un concili general. El seu amic Atanasi fou restaurat com a bisbe d'Alexandria.

Va passar per Edessa, Antioquia, Tars i Tiana; aquí va saber que Malaricus havia refusat el nomenament com a comandant a la Gàl·lia i que Lucil·lià havia mort a mans dels soldats en un tumult, però que Joví havia restablert l'obediència de l'exèrcit. El hivern era dur però Jovià va continuar de Tiana cap a Constantinoble. L'1 de gener del 364, estant a Ancira, va entrar a l'ofici de cònsol tenint com a col·lega al seu fill infant Varronià, que portà el títol de nobilissimus.

Després va arribar a Dadastana a Galàcia (a la frontera amb Bitínia) on en una festa va veure més vi del compte i es va retirar a descansar a una cambra d'un edifici blanquejat feia poc i que estava humit i fou escalfat amb carbons vegetals. L'endemà fou trobat mort (17 de febrer del 364). La seva mort no està pro explicada: uns es decanten per les causes naturals degudes a l'abús del vi o als gasos del carbó, uns altres per un assassí o per verí.


Precedit per:
Julià l'Apòstata
Emperador Romà d'occident
26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364
Succeït per:
Valentinià I


Emperador de l'Imperi Bizantí o Basileus
Precedit per
Julià l'Apòstata
361-363
Emperador bizantí
Jovià (363-364)
Succeït per
Valent
(364-378)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jovià