Juan Álvarez Mendizábal
| Juan Álvarez Mendizábal | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 25 de setembre de 1835 – 15 de maig de 1836 |
|
| Precedit per | Miguel Ricardo de Álava |
| Succeït per | Francisco Javier de Istúriz |
|
|
|
| Mandat 1835 – 1835 |
|
|
|
|
| Naixement | 25 de febrer de 1790 Cadis, Espanya |
| Mort | 3 de novembre de 1853 (als 63 anys) Madrid |
| Partit polític | Partit Progressista |
| Parella | Teresa Alfaro |
| Professió | Polític i economista |
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) va ésser un polític, comerciant i financer espanyol. Després de donar suport a la revolta de Riego el 1820 i emigrar a Anglaterra el 1823 per les seves idees liberals
El 1835 va tornar de Londres i va ser nomenat ministre d'Hisenda (fins al 1837; del 1835 al 1836 també es va fer càrrec de la Presidència del Govern espanyol durant alguns mesos).
Entre les reformes que va dur a terme per solucionar la delicada situació financera d'Espanya destaca la desamortització eclesiàstica (supressió dels ordes religiosos i confiscació dels seus béns per l'Estat.), coneguda com desamortització de Mendizábal [1] realitzada mitjançant els decrets desamortitzadors del 19 de febrer i 8 de març de 1836. Aquesta desamortització va aconseguir passar les propietats improductives i en poder de l'església i les ordres religioses, no a mans del poble, com era la intenció de Mendizábal, sinó a les mans de l'oligarquia terratinent, amb el que es va evitar la formació d'una classe mitjana o burgesia que realment enriquís el país i no seguís ocupant latifundis improductius. El procediment seguit per tal d'evitar que les propietats passessin als burgesos va ser subhastant les propietats en grans blocs que els petits propietaris no podien costejar.
Una altra reforma important va ser la redempció de quintes, amb la qual donava oportunitat als burgesos a pagar una determinada quantitat de diners si no volien que els seus fills anèssin al servei militar.
Taula de continguts |
Anecdotari [modifica]
Va ser maçó i un membre destacat de la Lògia de Cadis. Hi ha teories diverses sobre perquè va canviar el seu cognom matern pel de Mendizábal. Uns diuen que va ser per ocultar l'origen jueu de la seva família materna, però d'altres autors atribueixen a la major llicència i pes comercial d'un cognom basc a l'època. En qualsevol cas, Juan Álvarez Mendizábal, igual que els seus pares i avis, era cristià i catòlic batejat, tot i la utilització en la seva contra del seu suposat origen jueu, especialment durant el règim franquista en el qual es va suprimir el seu nom d'un carrer de Madrid i fou retirada la seva estàtua d'una cèntrica plaça de la capital, de la qual va arribar a ser alcalde.
Referències [modifica]
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 27.
Bibliografia [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Álvarez Mendizábal  |
- Biografia d'Álvarez Mendizábal. (castellà)
