Juan Antonio Bardem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Juan Antonio Bardem
Nom real: Juan Antonio Bardem Muñoz
Naixença: 2 de juny de 1922
Madrid, Espanya
Defunció: 30 d'octubre de  2002 (als 80 anys)
Madrid, Espanya
Nacionalitat: espanyola
Premis Goya
Goya de Honor
2002

Pàgina sobre Juan Antonio Bardem a IMDb

Juan Antonio Bardem Muñoz (Madrid, 2 de juny de 1922 - 30 d'octubre de 2002) va ser un director de cinema espanyol i militant del PCE.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 2 de juny de 1922. Fill dels actors Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro i germà de Pilar Bardem. Es va casar amb María Aguado Barbado i van tenir quatre fills: Miguel Bardem, Juan, Rafael i María. Va ser també oncle dels actors Javier Bardem, Carlos Bardem i Mónica Bardem.

Encara que és fill d'actors no es vincula a aquest món des d'un principi, sinó que es titula com a Enginyer agrònom. És posteriorment estudiant cinema en l'institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, quan es planteja dedicar-se al món del cel·luloide. D'aquella època neix l'amistat i la col·laboració amb Luis García Berlanga. Aquesta relació va fructificar a la pel·lícula Esa pareja feliz, que ambdós van codirigir, i va continuar amb Bienvenido, Mister Marshall, de 1953, en la qual ambdós van ser coguionistes i van comptar a més amb una contribució addicional de Miguel Mihura en els diàlegs. Bienvenido, Mister Marshall, dirigida per Berlanga, va obtenir el premi al millor guió i a la millor comèdia en el Festival de Cannes. El 1953 comença a dirigir les seves pròpies pel·lícules, de les que destaquen Muerte de un ciclista (1955, Premi de la Crítica internacional en el Festival de Cannes) i Calle Mayor (1956, Premi de la Crítica en el Festival de Venècia). També va ser empresonat mentre gravava aquesta pel·lícula, passant dues nits en la Direcció General de Seguretat.

Malgrat aquests èxits internacionals, Bardem va tenir problemes a Espanya amb la censura, a causa de la seva militància en el PCE, i en els anys 1960 i 1970 tot just pot desenvolupar el seu treball cinematogràfic al país. És el més polititzat de les Tres Bes del cinema espanyol (Bardem, Berlanga i Buñuel).[3]

Les seves pel·lícules posteriors no han rebut el suport de la crítica, amb l'excepció de El puente (1976), on intentava desfer el discurs cinematogràfic del "landisme".

També es compta entre les seves obres Siete días de enero (1979, guardó Golden Price en el Festival de Moscou), pel·lícula que narra l'assassinat de quatre advocats laboralistes pertanyents al Partit Comunista d'Espanya per part d'un comando terrorista de la ultradreta espanyola, tot això en plena transició espanyola.

Va morir a Madrid el 30 d'octubre de 2002 als 80 anys a causa d'una malaltia hepàtica. Poc abans havia escrit un llibre de memòries titulat Y todavía sigue.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Com a director[modifica | modifica el codi]

Com a guionista[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi Goya d'honor (2002)

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]