Juan Carlos Paz
  |
||
|---|---|---|
 Retrat de Juan Carlos Paz l'any 1971 |
||
| Estil: | Dodecafonisme-serialisme | |
| Naixença: | 5 d'agost de 1901 Buenos Aires, Argentina |
|
| Defunció: | 25 d'agost de 1972 (als 71 anys) Buenos Aires |
|
| Nacionalitat: |  Argentina |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Conferenciant i pedagog | |
Juan Carlos Paz (Buenos Aires, Argentina, 5 d'agost de 1901 - 25 d'agost de 1972) foun compositor, conferenciant i pedagog argentí.
Estudià piano amb Roberto Nery, i orgue amb Jules Beyer i composició amb Constantino Gaito. Fou el principal propagador de la música moderna europea al seu país. El 1929 fundà el grup Renovación, i el 1936 l'associació Nueva Música, ambdues amb nombrosos adeptes. La seva evolució com a compositor, va passar d'una etapa impressionista a un neo-classicisme, per a definitivament desembocar en el dodecafonisme i el serialisme. En canvi, sempre es va oposar al folklorisme que van cultivar Juan José Castro i Alberto Ginastera, si bé aquest emprà, el serialisme i els procediments aleatoris.
Obra [modifica]
- Canto de Navidad, per a orquestra (1930).
- Tres Peces simfòniques, (1930).
- Suite per el drama Juliano Emperador de'Ibsen (1930).
- Moviment simfònic, (1931).
- Dos Concerts, per a piano i instruments de vent (1932).
- Passacaglia, preludi i fuga, (1929).
- Sis Peces orquestrals, per a orquestra de cambra (1929).
- Variacions, per a 11 instruments de vent (1929).
- Sonatina, per a clarinet i piano (1934).
- Composició en els dotze tons, per a flauta i piano (1934).
- Tres Trios, per a instruments de vent (1947).
- Quartet, per a violí, clarinet, saxofon i clarinet baix (1947).
- Quartet, de corda (1947).
- 10 Peces sobre una sèrie de 12 tons, per diversos instruments conjunts instrumentals (1947).
- Obertura, per a 12 instruments i piano (1947).
- Sonatines, (1928).
- Variacions, (1928).
- Tres Invencions a 2 veus, (1932).
- Tres Moviments de Jazz, (1932).
- 10 Peces sobre una sèrie de 12 tons, (1935).
- Tres Balades, (1936).
- Tres Sonates en els 12 tons, (1936).
- Fantasia i fuga, (1940).
- Tres Peces líriques, (1940),
- Cinc Peces característiques, (1940).
A més de les seves conferències, és autor dels llibres La música en estados Unidos (Breviarios del Fondo de Cultura, Mèxic) i Arnold Schönberg o el fin de la era tonal (Zuric, 1949), un de les obres més importants pel bon coneixement de la música de l'època, tant des del punt de vista estètic i històric, com del tècnic. El pianista argenti Orestes Castronuovo fou un gran propulsor de la música per a piano de Juan Carlos Paz.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1965-66, pàg. 404 (ISBN 84-239-4597-9)
