Juan Carlos Paz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Juan Carlos Paz
Estil: Dodecafonisme-serialisme
Naixença: 5 d'agost de 1901
Buenos Aires, Argentina
Defunció: 25 d'agost de 1972 (als 71 anys)
Buenos Aires
Nacionalitat: Argentina Argentina
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Conferenciant i pedagog

Juan Carlos Paz (Buenos Aires, Argentina, 5 d'agost de 1901 - 25 d'agost de 1972) foun compositor, conferenciant i pedagog argentí.

Estudià piano amb Roberto Nery, i orgue amb Jules Beyer i composició amb Constantino Gaito. Fou el principal propagador de la música moderna europea al seu país. El 1929 fundà el grup Renovación, i el 1936 l'associació Nueva Música, ambdues amb nombrosos adeptes. La seva evolució com a compositor, va passar d'una etapa impressionista a un neo-classicisme, per a definitivament desembocar en el dodecafonisme i el serialisme. En canvi, sempre es va oposar al folklorisme que van cultivar Juan José Castro i Alberto Ginastera, si bé aquest emprà, el serialisme i els procediments aleatoris.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Canto de Navidad, per a orquestra (1930).
  • Tres Peces simfòniques, (1930).
  • Suite per el drama Juliano Emperador de'Ibsen (1930).
  • Moviment simfònic, (1931).
  • Dos Concerts, per a piano i instruments de vent (1932).
  • Passacaglia, preludi i fuga, (1929).
  • Sis Peces orquestrals, per a orquestra de cambra (1929).
  • Variacions, per a 11 instruments de vent (1929).
  • Sonatina, per a clarinet i piano (1934).
  • Composició en els dotze tons, per a flauta i piano (1934).
  • Tres Trios, per a instruments de vent (1947).
  • Quartet, per a violí, clarinet, saxofon i clarinet baix (1947).
  • Quartet, de corda (1947).
  • 10 Peces sobre una sèrie de 12 tons, per diversos instruments conjunts instrumentals (1947).
  • Obertura, per a 12 instruments i piano (1947).
  • Sonatines, (1928).
  • Variacions, (1928).
  • Tres Invencions a 2 veus, (1932).
  • Tres Moviments de Jazz, (1932).
  • 10 Peces sobre una sèrie de 12 tons, (1935).
  • Tres Balades, (1936).
  • Tres Sonates en els 12 tons, (1936).
  • Fantasia i fuga, (1940).
  • Tres Peces líriques, (1940),
  • Cinc Peces característiques, (1940).

A més de les seves conferències, és autor dels llibres La música en estados Unidos (Breviarios del Fondo de Cultura, Mèxic) i Arnold Schönberg o el fin de la era tonal (Zuric, 1949), una de les obres més importants pel bon coneixement de la música de l'època, tant des del punt de vista estètic i històric, com del tècnic. El pianista argenti Orestes Castronuovo fou un gran propulsor de la música per a piano de Juan Carlos Paz.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]