Juan Contreras y San Román

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:06, 8 feb 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.

Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866.

Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigents[1] del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872[2] i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872.

Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya,[3] càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià[4] havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran,[5] però es va haver de retirar de nou a Vic.[4] mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març[6] i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat.[7]

El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap,[2] i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà.

Referències

  1. Els intransigents eren els partidaris de la utilització de medis revolucionaris i violents per aconseguir la implantació de la República.
  2. 2,0 2,1 (castellà) Manuel Rolandi Sánchez-Solís, De la Revolución de septiembre de 1868 al reinado de Amadeo de Saboya
  3. Cuerpo de estado mayor (1887):p.27
  4. 4,0 4,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.38-39
  5. Abellan (2006):p.585
  6. Cuerpo de estado mayor (1887):p.49
  7. Cuerpo de estado mayor (1887):p.59-60

Bibliografia

Enllaços externs