Juan Ignacio Molina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Ignacio Molina

Juan Ignacio Molina
Naixement 24 de juny de 1740
Guaraculén, Xile
Mort 12 de setembre de 1829 (als 89 anys)
Bolonya, Itàlia

Fr. Juan Ignacio Molina (24 de juny de 1740 – 12 de setembre de 1829) fou un capellà jesuïta, naturalista, historiador, ornitòleg i geògraf xilè. També se'l coneix per Abat Molina (forma de Abbott Molina), i també se'l coneix pel seu nom en italià, Giovanni Ignazio Molina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Molina va néixer a una gran granja a Guaraculén, prop de Villa Alegre, a la província actual de Linares, a la regió del Maule. Els seus pares eren Agustín Molina i Francisca González Bruna.

Es va educar a Talca i a la College jesuïta a Concepción. Va haver de marxar de Xile el 1768 quan els jesuïtes van ser expel·lits. Va establir-se a Bolonya i va esdevenir professor de ciències naturals allà. Va escriure Saggio sulla Storia Naturale del Chili,[1] que va ser el primer informe de la història natural d'aquell país, i va descriure espècies per primera vegada.

Obres científiques[modifica | modifica el codi]

Com a científic nadiu de les Amèriques Molina era molt crític de les obres de Cornelius de Pauw que era a Europa, considerat un expert a les Amèriques i el va acusar de "sempre intentar degradar i desprestigiar les Amèriques". Algunes de les afirmacions de Pauw en els suposats aspectes pobres de la riquesa mineral de les Amèriques van ser contrariades per Molina, com també les afirmacions de Pauw en les vides més curtes de les persones que habitaven les Amèriques.[2]

Molina va donar suport a un origen sedimentari del basalt a Ensayo sobre la historia natural de Chile on va indicar el fet que el basalt es trobava tant als Andes com en la costa de les Illes Chiloé on no hi ha senyals d'erupcions i es creu que el basalt és un tipus de pissara compactada amb vesícules.[2]

El 1787 Molina va mencionar la possibilitat de poblar Amèrica del Sud a través del sud d'Àsia a través "d'una cadena infinita d'illes" del Pacífic mentre Amèrica de Nord podria ser poblada a través de Sibèria.[3]

Taxonomia botànica[modifica | modifica el codi]

Ruiz i Pavon li van dedicar Molina, més tard considerada un subgènere de Baccharis per Heering (Reiche 1902), i recentment F. H. Hellwig recreat com a Neomolina que és un gènere. Altres autors li van dedicar Moliniopsis, un gènere de Gramineae, com a sinònim de Molinia Schrank nom.illeg. Molina també ha sigut enllaçat amb l'anomenament del gènere Maytenus.

Informació addicional[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Ignacio Molina Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Translated into English as The Geographical, Natural and Civil History of Chili, in two volumes. Volume I,Volume II
  2. 2,0 2,1 ENSAYO SOBRE LA HISTORIA NATURAL DE CHILE. Juan Ignacio Molina
  3. The Geographical, Natural and Civil History of Chili, Volume II
  4. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Fonts[modifica | modifica el codi]