Juan José Castro
  |
||
|---|---|---|
 Juan José Castro |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 7 de març de 1895 Avellaneda, Buenos Aires |
|
| Defunció: | 3 de setembre de 1968 (als 73 anys) Buenos Aires |
|
| Nacionalitat: |  Argentina |
|
| Activitat principal: | Director d'orquestra | |
| Altres activitats: | Compositor | |
Juan José Castro (Avellaneda, Buenos Aires, 7 de març de 1895 - 3 de setembre de 1968) fou un director d'orquestra i compositor argentí.
Era germà del també compositor, violoncel·lista i director d'orquestra José María Castro. Cursà els primers estudis de violí a Buenos Aires amb els mestres Manuel Posadas i Andrés Gaos, i els seus cursos superiors de Música amb els professors Constantino Gaito i Eduardo Fornarini. Els primers treballs de composició rebel·laren en Castro dots especials, i, com recompensa per la composició d'una sonata per a violí, se li concedí el 1916 el Gran Premi d'Europa. Des del 1920 assistí als cursos lliures de piano i de composició que dictaven a París, respectivament, els mestres, Édouard Risler i Vincent d'Indy, i en aquesta ciutat s'executà la seva Sonata per a violoncel.
Organitzat el 1924 el primer concurs d'obres simfòniques de l'Associació del Professorat Orquestral, aconseguí el primer premi amb el seu poema En el jardin de los muertos; circumstancia que reclamà la seva presencia a Buenos Aires, on aconseguí noves recompenses el 1925 amb els seus poemes A una madre i La Chellah. Pujà per primera vegada al pòdium el 1929, dirigint diversos concerts de l'Orquestra Renacimiento, assolint ser, en aquest punt, sol·licitat per a regir l'Orquestra Filharmònica i posteriorment els Concerts Simfònics del Teatro Colón (Buenos Aires).
Des del 1938 tingué al seu càrrec la direcció de l'Associació Simfònica de Buenos Aires, i des del 1939 la de la mateixa orquestra d'aquest coliseu, actuant com a mestre titular dels actes coreogràfics, i amb aquest mateix caràcter passà a Xile el 1941. A Santiago de Xile i Valparaíso es presentà al front de l'Orquestra Simfònica de Santiago, tant en aquesta capital com a Viña del Mar.
Entre les seves ultimes produccions si conten el ballet Offenbachiana (1940), vers motius de Offenbach, estrenada a Buenos Aires, i Tres Corals per a orgue, de Bach, adaptat per a orquestra, el 1941, i executats sota la seva direcció per l'orquestra de l'Associació Simfònica de Buenos Aires
El pianista Orestes Castronuovo, fou un gran propulsor de la seva obra per a piano. Junt amb Alberto Ginastera fou contrari a la tesi folklorico-musical de Juan Carlos Paz.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1940-41, pàgs. 293-94 ISBN 84-239-4587-1
