Juan López Fernández

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan López Fernández

Jan signant exemplars
Nom de naixement Juan López Fernández
Naixement 13 de març de 1939
Villadecanes-Toral de los Vados, Castella i Lleó
Nacionalitat Espanya Espanya
Art Còmic
Moviment Escola Bruguera
Obres destacades Pulgarcito
Superllopis:
La Semana más Larga
Los Cabecicubos
La Caja de Pandora
Premis Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (2002)
Premi Ivà (2005)
Signatura XJan autor.gif

Juan López Fernández, conegut com a Jan, és un historietista nascut a Villadecanes-Toral de los Vados, Castella i Lleó el 13 de març de 1939. Autor de diversos personatges, s'ha convertit en un pilar del còmic d'humor espanyol pel seu ús del color i el seu humor tendre i intel·ligent.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Jan va nàixer en la localitat de Toral de los Vados, a El Bierzo, però de ben petit Jan es traslladà amb la seua família a Catalunya, residint en la ciutat de Barcelona.

Quedant completament sord des dels 6 anys, els seus pares el van encoratjar des del principi perquè es dedicara al dibuix, activitat per a la que la seua discapacitat no suposava un problema. Després d'estudiar delineació mecànica i treballar en una fàbrica d'insígnies i plaques de metall, l'autor lleonès va començar a partir de 1956 a treballar professionalment en els Estudis Macián com a rotulista aprenent l'ofici d'animador, al mateix temps que feia els seus primers passos al món del còmic al col·laborar amb la revista "Yumbo".

En 1959, va emigrar al costat de la seua família a Cuba, i entra a treballar en L'Havana en la Televisió Cubana i més tard en el ICAIC (Institut Cubà d'Art i Indústria Cinematogràfics) com a tècnic assessor i dibuixant animador. Compagina amb aquests treballs la realització de còmics en diverses publicacions juvenils.

Deu anys després, de tornada a Barcelona, casat i amb dos fills, aconsegueix col·locar-se en l'editorial Bruguera gràcies al seu amic Miguel Pellicer, al qui va conèixer en els Estudis Macián, que li donarà treball realitzant contes infantils i troquel·lats. Tanmateix, va alternant el seu treball a Bruguera amb altres revistes i editorials menors com Gaceta Junior i Strong, que acabaran tancant, creant personatges com "Sicodelic Hood", paròdia de Robin Hood, els Germans Rengifo o Lucas el Maldito.

Perfilant a Superlópez[modifica | modifica el codi]

En 1973 rebrà l'encàrrec per part d'Antonio Martín de realitzar una obra que servira de paròdia a Superman per a una menuda editorial barcelonina cridada Euredit. Basant-se en acudits curts, muts, en format apaïsat i en blanc i negre. El protagonista d'aquestes tires és un esbós en fase prèvia del seu personatge més conegut: Superllopis.

En 1978 Bruguera li encarrega un nou personatge per a l'editorial. Jan recupera al seu personatge Superllopis per l'ocasió, però a causa de les fortes restriccions de l'editorial renuncia a fer els guions, dels quals s'encarregaran guionistes de la talla de Conti, que en la majoria dels casos es va negar a signar o ho va fer amb el pseudònim de Pepe o Pérez Navarro. Aquestes històries es caracteritzen per estar realitzades en una pàgina, amb vinyetes minúscules i sota la forta influència dels ja desgastats acudits de l'humor de l'escola Bruguera.

Després de canvis en la direcció de l'editorial Bruguera que van permetre a Jan tenir més llibertat en les seues publicacions, començarà a treballar amb guions de Pérez Navarro (que per aquells temps signava com Efepé) en àlbums com Nosaltres els Catalans o Les aventures de Pasolargo. Va ser en aquesta època quan els dos historietistes donen lloc a la versió definitiva de Superllopis: històries de 62 o 48 pàgines dividides en capítols i amb vinyetes grans a color, més pròximes al model franc-belga que a l'espanyol de llavors. Aquest personatge es convertirà en un referent quant a les paròdies de superherois americans.

Jan amb Superllopis[modifica | modifica el codi]

Després de tres números publicats, Jan decideix prescindir dels guions d'Efepé i usar els seus propis. És llavors quan les històries de Superllopis deixen de costat la paròdia de superherois per a ficar-se de forma progressiva en temàtiques que més li interessen a l'autor. Jan iniciarà els seus guions propis amb històries humorístiques plena de detalls absurds sobre la vida quotidiana de López (personalitat pública del personatge), combinant-lo amb elements de ciència-ficció. Aquests primers nombres dels anys vuitanta seran els que donaran més fama al personatge i a l'autor i els més recordats per aquella generació que ho va veure nàixer.

Amb l'arribada de Superllopis a Edicions B, Jan donarà més importància a les històries que li interessa contar que al personatge, duent-li de viatges turístics molt documentats, protagonitzant adaptacions de clàssics literaris com Viatge al centre de la Terra o La Divina Comèdia, fent crítica de la societat contemporània (sectes, dictadures, tràfic d'immigrants, guerres, consumisme, etc.) i alternant tot açò amb algunes històries de ciència-ficció. Avui dia Superllopis és l'únic personatge de Jan que segueix gaudint de continuïtat, amb més de 50 números a la seua esquena, aventures infantils dels seus fills bessons incloses, i una actual periodicitat semestral.

L'any de Pulgarcito[modifica | modifica el codi]

En 1982, Bruguera va demanar a diversos autors la creació d'una mascota per a la seua revista Pulgarcito. Jan presenta a un xiquet de nom homònim al de la revista que estaria inspirat en el famós personatge de contes per a xiquets però portat a l'època actual. Per a sorpresa de l'autor, la direcció acaba seleccionant a Pulgarcito, i ha de paralitzar la producció de Superllopis per realitzar aquestes pàgines. Ja que tant el dibuix com els elaborats guions i l'entintat els realitza ell mateix, i afegint que la periodicitat de la publicació és setmanal, Jan es veu obligat a fer un treball extenuant i a paralitzar per complet la producció de Superllopis. Després d'un any treballant en aquesta publicació, havent adaptat dotzenes de contes infantils i escenaris de ciència-ficció, decideix deixar-lo per a seguir amb Superllopis. El seu fill major va arribar a realitzar algunes històries de Pulgarcito, però finalment acabaria abandonant també aquest treball.

Després de Bruguera[modifica | modifica el codi]

En 1985 tanca Bruguera, llavors l'editorial més important d'Espanya, pel que tant Jan com la resta d'historietistes espanyols passen una mala època sustentant-se a força de menuts treballs en altres editorials. En el cas de Jan, publica el còmic eròtic Laszivia en Norma Editorial, crea personatges com Cab Halloloco i Los últimos de Villapiñas per a la revista Jauja o Superioribus per a Forum. Gràcies a aquests treballs i a la seua participació en els estudis Equip, aconsegueix subsistir fins a l'obertura en 1987 de Edicions B, que publica una revista per a Superllopis, continuant amb aquest personatge i altres publicacions esporàdiques (com Pun Tarrrota o Super Tron) fins a l'actualitat.

Al maig de 2002 rep el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona que reconeix tota la seua trajectòria professional i en 2005 li és atorgat el Premi Ivà per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

En desembre del 2012, el Consell de Ministres Espanyol decideix atorgar-li la Medalla d'Or al Mèrit de Belles Arts[1] que el mateix autor va decidir rebutjar per, segons ell mateix: "les circunstàncies socials i polítiques actuals no puc, per ètica personal".[2]

Guardons[modifica | modifica el codi]

  • Finalista als Premios Haxtur 1985.
  • Gran Premi del XX Saló Internacional del Còmic de Barcelona, l'any 2002.
  • Premi Ivà 2005.
  • Premi d'honor de Imaginamálaga 2007.

Publicacions (selecció)[modifica | modifica el codi]

  • L'origen d'en Súper Llopis, Edicions B, Barcelona, 1990.[3]
  • El Supergrup (Súper Llopis), Edicions B, Barcelona, 1990.
  • Nosaltres, els catalans, Edicions Glénat, Barcelona, 2006. ISBN 978-84-8449-924-4.
  • Don Talarico, Amaníaco edicions, Barcelona, 2012. ISBN 978-84-938310-5-9
  • Pulgarcito, Amaníaco edicions, Barcelona, 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]