Juan Muñoz (escultor)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1953 Madrid |
| Mort | 28 agost 2001 (48 anys) Eivissa (Balears) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia ) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Espanyols |
| Formació | Institut Pratt (1981–1981) Croydon College (en)  (1979–1980)Central School of Art and Design (1976–1977) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estocolm Londres Boston Torrelodones Eivissa Madrid Nova York |
| Ocupació | escultor, artista de performance, dibuixant projectista, artista sonor, dibuixant, pintor, artista d'instal·lacions |
| Gènere | Art públic, art figuratiu i art sonor |
| Moviment | Art contemporani |
| Representat per | Galeria Skarstedt i Marian Goodman Gallery |
| Participà en | |
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
| 13 juny 1992 | Documenta IX |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Cristina Iglesias Fernández Berridi |
 | |
Juan Muñoz (Madrid; 16 de juny de 1953 - Eivissa; 28 d'agost de 2001) fou un escultor espanyol.
Biografia[modifica]
Es va formar al Croydon College i a la Croydon School of Art and Design de Londres, i al Pratt Graphic Center de Nova York, ciutat on va treballar com a assistent de Mario Merz i on va entrar en contacte amb Richard Serra, que va influir-lo molt. Des de la seva primera exposició, a la galeria Fernando Vijande de Madrid el 1984, la seva obra es va poder veure en galeries, centres i museus internacionals, fet que el va consolidar com un dels artistes europeus més reconeguts. Juan Muñoz va dur a terme una revisió del llenguatge escultòric contemporani amb la incorporació d'una renovada condició figurativa i narrativa. Amb un important component conceptual, sovint les seves figures expressen el buit comunicatiu i la manca de referents en la societat de finals de segle xx.[1]
A partir dels anys noranta, Muñoz va iniciar la producció d'obres narratives que enllaçaven la tradició amb la contemporaneïtat. Situant grups de figures humanes lleugerament inferiors a la mida real en entorns arquitectònics poc habituals incitava l'observador a interactuar. Les seves obres al·ludeixen a la història de la cultura a través de referents i temes propers al manierisme i al barroc. A més de l'obra escultòrica, destaquen els seus dibuixos i textos, així com les creacions radiofòniques, algunes emeses per la BBC. L'any 2000 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas de España i va inaugurar Double Bind a la Tate Modern de Londres. Només Louise Bourgeois havia estat convidada a transformar la gran Sala de les Turbines. Poc abans d'inaugurar una retrospectiva al Hirshhorn Museum de Washington i en el punt més àlgid de la seva carrera, va morir sobtadament als 48 anys.[2]
Exposicions[modifica]
S'han celebrat destacades exposicions de la seva obra en institucions com el CAPC Musée d'art contemporain de Bordeus (1987), l'Irish Museum of Modern Art de Dublín (1994), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1996), l'Stedelijk Museum de Gant (2000) i la Tate Modern de Londres (2000 i 2008), entre moltes d'altres. La seva obra forma part de nombroses col·leccions com la del MoMA de Nova York, el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de Washington, el Neues Museum Weserburg de Bremen, l'Stedelijk Museum de Gant, la Tate Gallery de Londres i el MACBA de Barcelona.[3][4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Muñoz |
- ↑ Redacció. «Juan Muñoz, 20 años sin el poeta del espacio» (en castellà). RTVE, 21-05-2021. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Pulido, Natividad. ««Double Bind»: el testamento artístico de Juan Muñoz se exhibe por vez primera en España» (en castellà). Abc, 20-10-2017. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Juan Muñoz». web. MACBA. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ López, Ianko. «Juan Muñoz: reivindicación del artista madrileño que el mundo amó» (en castellà). El País, 08-02-2023. [Consulta: 15 abril 2024].