Juan Soldevila y Romero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Soldevila y Romero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Fuentelapeña (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaBasílica del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere Santa Maria del Popolo
15 desembre 1919 – 4 juny 1923
← José María Cos y MachoGeorge William Mundelein →
94è Arquebisbe de Saragossa
16 desembre 1901 – 4 juny 1923
← Antonio María Cascajares y AzaraRigobert Domènec Valls →
Bisbe de Tarassona
28 abril 1889 – 16 desembre 1901
← Cosme Marrodán y RubioJosé María Salvador y Barrera →
Administrador apostòlic de Tudela
14 febrer 1889 – 16 desembre 1901
Senador del Regne
Administrador apostòlic d'Osca

Diòcesi: bisbat d'Osca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà (1867–), polític Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà28 de desembre de 1867
ConsagracióBenet Sanz i Forés Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia15 de desembre de 1919
per Benet XV
Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo
Participà en
2 febrer 1922Conclave de 1922 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
4 juny 1923Assassinat del Cardenal Soldevila
28 abril 1889ordenació episcopal Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919. En aquesta condició participà en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Designat senador defensà els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se significà en les seves posicions polítiques pel seu conservadorisme.

Fou assassinat en un atemptat atribuït al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'època. Després de l'assassinat del sindicalista Salvador Seguí i Rubinat pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar també diverses personalitats entre les quals hi havia Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil a El Terminillo, dos individus, identificats després com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín, dispararen contra l'eclesiàstic, que morí a l'acte. Detinguts poc després, l'audiència de Saragossa condemnà Rafael Torres Escartín a cadena perpètua i Francisco Ascaso en rebel·lia, perquè havia fugit de la presó dies abans. La seva mort provocà un gran impacte a l'opinió pública i precedí en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Primo de Rivera.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Cosme Marrodán Rubio

Bisbe de Tarassona

28 d'abril de 1889 – 16 de desembre de 1901
Succeït per:
José María Salvador Barrera
Precedit per:
Antonio María Cascajares Azara

Arquebisbe de Saragossa

16 de desembre de 1901 – 4 de juny de 1923
Succeït per:
Rigoberto Domenech Valls
Precedit per:
José María Cos Macho

Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo

15 de desembre de 1919 – 4 de juny de 1923
Succeït per:
George William Mundelein