Juan Teruel Munuera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Teruel Munuera
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
La Unión Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor Modifica el valor a Wikidata

Juan Teruel i Munuera (La Unión, Província de Múrcia, 1894 - Caracas, Veneçuela, 1995) va ser mestre durant més d'una dècada a Navàs entre els anys 1924 i 1935. Després va ser víctima de la depuració franquista.[1] Va ser un lluitador social i anarquista que va defensar una pedagogia llibertària i moderna a la conservadora escola espanyola dels anys 1920.[2][3]

A Navàs l'Escola del Centre Nacionalista Republicà es va iniciar el 1920. Fins a l'any 1927 era una escola de primària masculina. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser clausurada pel governador civil i quedar tancada durant tres anys. L'any 1930 va tornar a obrir amb el nom oficial d'Escola de la Cooperativa Obrera «La Fraternitat». Durant l'època de la Segona República Espanyola, les classes eren mixtes i l'ensenyament es feia en català; s'aplicava un mètode d'ensenyament actiu i renovador.[4]

Teruel va ser un dels més de mig miler de mestres Catalans que van exiliar-se.[5] Se'n va anar primer a França. La difícil situació que viuen a França els obliga a fugir amb la família el 1947 cap a Veneçuela (també el va acompanyar el seu fillastre Josep Lacueva). Allà va participar activament en la tasca educativa i continuar treballant sota els seus ideals i el seu model pedagògic. La seva filla, Aurora Teruel, va recordar el camí de l'exili amb les següents paraules: «El Gobierno de Venezuela, de índole popular y democrática, tenía programa para inmigrantes, financió la mitad de sus pasajes en barco «Colombia» y los alojó en pensión completa durante dos semanas». Teruel es va instal·lar a Caracas, on va treballar de comptable, tot i que esporàdicament va donar classes.[2] Torna a l'Estat Espanyol el 1967 després de la mort de la seva dona i s'estableix a Nerja (Màlaga). El 1993 va tornar a Caracas on va morir el 1995.

El 26 de setembre del 2011 a Navàs es va inaugurar en reconeixement de la seva feina pedagògica una placa commemorativa a l'escola on va exercir la seva professió.[1] Durant l'acte solemne, Josep Obradors va destacar que Teruel, tot i ser originari de Província de Múrcia, havia après el català i feia les classes en aquesta llengua.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rovira, Sadurní «Navàs honora el mestre republicà Juan Teruel». Nació Digital. «Navàs reconeix la tasca del mestre Republicà Juan Teruel. La façana de la que fou escola de la Cooperativa obrera La Fraternitat, durant el temps de la Republica, i avui acull l'actual institut de secundària i l'escola de música ja llueix des d'aquest dissabte una placa en record del que fou el seu mestre Juan Teruel Munuera que va patir la persecució i exili durant la dècada dels anys 30.»
  2. 2,0 2,1 Marqués i Sureda, Salomó «Maestros catalanes exiliados en Venezuela». Revista de Pedagogia, Nº45.
  3. «El Mestre Joan Teruel i Munuera» (pdf). La Finestra, abril 2009.
  4. «Navàs recupera la memòria d'un mestre de la república. El municipi retrà homenatge a Joan Teruel». Regio7.cat, 25-11-2011.
  5. Marquès Sureda, Salomó; Martín Frechilla, Juan José. La labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela (en castellà). Universidad Central de Venezuela, 2002, p. 250 (Estudios). ISBN 9789800019634. 
  6. «Navàs fa un acte de justícia al mestre Joan Teruel». El Setmanari, 26-11-2011. Arxivat de l'original el 2015-12-23 [Consulta: 23 desembre 2015].