Juan de Herrera
Juan de Herrera (1530 - 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre. Un dels més destacats arquitectes del segle XVI i màxim exponent del Renaixement a Espanya. El seu sobri i fins i tot sever estil arquitectònic i decoratiu, anomenat Herrerià en el seu honor, va ser representatiu de l'Imperi espanyol de Felip II i dels seus successors de la casa dels Àustries.
Com a figura del Renaixement, es va interessar per totes les branques del saber i va manifestar sempre un esperit aventurer i un gran afany de novetats. El seu "Discurso sobre la figura cúbica" revela els seus notables coneixements de geometria i matemàtiques. I la seva participació en algunes de les campanyes militars de l'emperador Carles V (a Alemanya, Flandes i Itàlia) parlen del seu tarannà inquiet.
El 1548 visità Itàlia, Alemanya i Flandes amb el seguici del príncep Felip II de Castella. El 1553 tornà a la península itàlica i participà en la campanya de Flandes amb els exèrcits de Carles V, a qui acompanyà al seu retir de Yuste. El 1562 traçà les figures del "Libro del saber de astronomia".
[modifica] Enllaços externs
- «Juan de Herrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia de Juan de Herrera a www.soloarquitectura.com (castellà)
- s:es:Juan de Herrera (Retrato) (castellà)
