Juan de Ortega
 Portada de l'edició de 1512 del llibre de Juan de Ortega  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1480 (Gregorià) Palència |
| Mort | 1568 (Gregorià) (87/88 anys) lloc desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Activitat | (Floruit: segle XVI ) |
| Organització | Orde dels predicadors |
| Influències | potser Nicolas Chuquet |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Juan de Ortega va ser un matemàtic castellà, membre dels dominics.
Vida[modifica]
No es coneix res de la seva vida, a part que era nascut a Palència i que era frare dominic; ambdues coses les diu ell en el seu llibre. Julio Rey Pastor, que el va estudiar, afirma que va donar classes particulars d'aritmètica per Espanya i Itàlia i que, com a frare dominic, estava adscrit a la província d'Aragó.[1]
Obra[modifica]
Va publicar el 1512, a Lyon o, potser a Barcelona, un tractat pràctic de matemàtiques amb el títol de Composición de la arte de la aritmética y juntamente de geometria. Aquest tractat va tenir força èxit i es va traduir quasi immediatament al francès (1515) i a l'italià (1515 i 1522), mentre se'n van fer altres edicions a Sevilla (1534, 1537 i 1542) amb el títol de Tratado subtilissimo d'aritmetica i de geometria.
El peu d'impremta de la primera edició de 1512 no permet saber el lloc d'edició, ja que diu: Imprimido a leon en casa de maestro Nicolau de Benedictis: por Joannes trinxer librero de barcelona. Anno del nostro señor Jesús, a 30 dias del mes de deziembre de 1512. Per això alguns autors diuen que va ser imprés a Lyon, mentre d'altres diuen que ho fou a Barcelona.[2]
El llibre és una aritmètica pràctica per a l'ús dels comerciants, però conté una originalitat d'origen controvertit:[3] En el darrer capítol (sobre geometria) necessita les arrels quadrades d'una quinzena de números i en dona una aproximació racional molt exacta; tots aquest números satisfan l'equació de Pell,[4] però, a part dels grecs i dels indis, cap matemàtic europeu s'havia interessat per aquesta equació abans de Fermat en el segle xvii. Per tant, com que Juan de Ortega no explica com ha calculat aquestes aproximacions, resta la incògnita de saber com les va trobar.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Malet i Paradís, pàgina 123.
- ↑ Entre els primers estan Benito, Escribano, Fernàndez i Sánchez i entre els segons O'Connor i Robertson i Catalá. Malet i Paradís el fan editat a León.
- ↑ Garma, Flament i Navarro, pàgina 66.
- ↑ Malet i Paradís, pàgina 124.
- ↑ Benito, Escribano, Fernàndez i Sánchez suggereixen que podria ser per influència de Nicolas Chuquet, però el manuscrit d'aquest no es va arribar a publicar, per tant això implicaria un coneixement directe del manuscrit. Per aquesta raó també, els va bé que el llibre fos editat a Lyon, lloc de residència de Chuquet.
Bibliografia[modifica]
- Dorce, Carlos. Historia de las Matemáticas en España. Vol. I (De Al-Andalus al siglo XVII). Arpegio. ISBN 9788415798255.
- Malet, Antoni; Paradís, Jaume. Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545. Edicions Universitat de Barcelona, 1984. ISBN 9788475281278.
- Benito, Manuel; Escribano, José Javier; Fernàndez, Emilio; Sánchez, Mercedes «Fray Juan de Ortega's approximations, 500 years after» (en (anglès)). arXiv e-prints, December 2012.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Juan de Ortega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Catalá, María Asunción. Ortega, Juan De. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 20 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)