Juana Capdevielle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Juana Capdevielle San Martín (Madrid, 12 d'agost de 1905 - 18 d'agost de 1936) va ser una intel·lectual, pedagoga i bibliotecària espanyola assassinada pels revoltats en la Guerra Civil.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar els estudis secundaris en Pamplona para després llicenciar-se en Filosofia i Lletres en la Universitat Central de Madrid, on va tenir com a professor a José Ortega y Gasset i a María Zambrano com a companya. Va ampliar els seus estudis en Alemanya, Bèlgica,França i Suïssa. Va treballar a la biblioteca universitària de la Facultat on havia estudiat, així com en la de l'Ateneo. En la seva condició de pedagoga va participar com a conferenciant, al costat de personalitats com Roberto Novoa Santos, Pío Baroja o Ramón J. Sender en les primeres jornades organitzades a Espanya sobre pedagogia sexual el 1934.

Al març de 1936 es va casar amb l'advocat i polític Francisco Pérez Carballo. Després de la victòria del Front Popular el seu marit va ser designat governador civil de La Corunya. Amb el cop d'estat al juliol que va donar lloc a la Guerra Civil, mentre ella es va refugiar a casa de Gonzalo López Abente, el seu marit va ser capturat i executat el dia 24. En cridar al Govern Civil per tenir notícies del seu espòs, se li va comunicar que seria recollida -estava embarassada- per acompanyar-la al costat d'ell. No obstant això, va ser detinguda i empresonada. Alliberada pocs dies després es va refugiar a Vilaboa, Culleredo, a casa del diputat Victorino Veiga González. En la nit del 18 d'agost va ser detinguda de nou per membres de la Guàrdia Civil, trobant-se el seu cos l'endemà en les proximitats de Rábade, província de Lugo.

En la Universitat de La Corunya un edifici dedicat a sala d'estudis porta el seu nom.[1]

Carrera professional com a bibliotecària[modifica | modifica el codi]

El 9 de juliol de 1930 Juana Capdevielle va ingressar en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, primer adscrita a la Biblioteca Nacional i, des de juliol de 1931, a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid. Ja com a cap d'aquesta unitat, en 1933 coordinaria el trasllat d'importants fons dispersos en altres dependències de la universitat a les noves instal·lacions en la Ciutat Universitària. Altres aportacions professionals de Capdevielle van ser l'organització, en 1934, d'un servei circulant de lectura per als malalts del Hospital Clínic i de la Creu Roja, el seu paper actiu en la constitució de l'Associació de Bibliotecaris i Bibliògrafs d'Espanya, de la qual va ser tresorera, i la seva assistència en la implantació de la Classificació Decimal Universal (llavors una novetat fora de les biblioteques catalanes) en la biblioteconomia espanyola. Aquesta labor, per la qual va ser pensionada per la Junta d'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, es va veure truncada amb la seva mort..[2]

Jornades Eugèniques Espanyoles[modifica | modifica el codi]

En 1933, Juana va participar en les Primeres Jornades Eugèniques Espanyoles, celebrades entre el 21 d'abril i el 10 de maig, amb la conferència El problema de l'amor en l'ambient universitari.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «SERVIZOS XERAIS DA UNIVERSIDADE» (en (gallec)). [Consulta: 24 d'agost de 2010].
  2. Gállego Rubio, Cristina. Juana Capdevielle San Martín. Editorial Complutense, 2010. ISBN 978-84-7491-993-6 [Consulta: 26 d'agost de 2010]. 
  3. Genética, eugenesia y pedagogía sexual. Madrid: Morata, 1934, p. 274-292. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]