Judeoamazic
Tipus | grup de llengües i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 2.000 |
Autòcton de | Sus al-Aksa, Atles Mitjà i Districte de Haifa |
Estat | Israel i Marroc |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües amazigues de l'Atles | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet basat en escriptura hebrea |
Codis | |
ISO 639-3 | jbe |
Glottolog | jude1262 |
Ethnologue | jbe |
UNESCO | 696 |
IETF | jbe |
Judeoberber és el nom donat a les varietats de la llengua berber parlades tradicionalment per les comunitats jueves de certes parts del centre i del sud del Marroc. Són unes varietats enteses per la majoria dels habitants de la zona que parlen tamazight (Galant-Pernet i cols. 1970:14) i es distingeixen per l'ús de manlleus de l'hebreu i per la pronuncicació de š com s (com a molts de dialectes judeoaràbics del Marroc).
Les poblacions on els jueus parlaven judeoberber eren Tinrhir, Ouijjane, Asaka, Imini i Ait Bou Oulli (a l'Atles Mitjà de llengua tamazight), i a Oufrane i Illigh (al Sous de dialecte tasheliyt) (Galant-Pernet i cols. 1970:2). El judeoberber no sols s'emprava en la vida quotidiana, sinó també en l'explicació dels texts religiosos i, ocasionalment, en l'escriptura, en alfabet hebreu (s'ha reeditat una Haggadà de Péssah escrita en judeoberber; Galand-Pernet i cols. 1970).
Gairebé tots els qui parlaven juedoberber se n'anaren del Marroc els anys que seguiren la independència i la majoria dels seus fills s'han criat parlant altres llengües. Des de 1992 en queden uns 2000 parlants, la major part a Israel, tots bilingües de judeoaràbic, almenys.
El seu codi SIL és 'JBE'.
Vegeu a més
Mostra
Procedent de Galand-Pernet i cols. 1970:121, que el prenen d'un manuscrit de Tinghir:
יִכְדַמְן אַיְיִנַגָא יפּרעו גְמַצָר. יִשוֹפִגַג רבי נּג דְיְנָג שוֹפוֹש נִדְרע שוֹפוֹש יִכיווֹאַנ
ixəddamn ay n-ga i pər3u g° maṣər. i-ss-ufġ aġ əṛbbi ənnəġ dinnaġ s ufus ən ddr3, s ufus ikuwan.
Traducció literal: criats que nosaltres-fórem del Farao a Egipte. ell-provocà-partir a nosaltres Déu nostre allí amb braç de força, amb braç fort. Criats del Faraó és el que érem a Egipte. El nostre Déu ens emportà amb un braç poderós, amb un braç fort.
Bibliografia
- P. Galand-Pernet - Haim Zafrani (1970). 'Une version berbère de la Haggadah de Pesah: Texte de Tinrhir du Todrha (Maroc)', Comptes rendus du GLECS suplement I, 1970.