Judeocatalà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit (קאטאלנית) en hebreu, era el dialecte del català que parlaven els jueus catalans.[1][2] L'època d'or del judeocatalà s'estén del segle XII fins al 1391, data de l'expulsió dels jueus dels territoris de parla catalana cap a les costes del nord d'Àfrica més particularment.[3] Després del 1492 se'n perd el rastre.[1]

El judeocatalà tenia una gran quantitat de mots i expressions provinents de l'hebreu, i en alguns territoris (com Mallorca) va conviure amb l'àrab vulgar.[1] Tenia moltes similituds amb el judeoprovençal.

Alguns estudiosos defensen que el judeocatalà és un mite i que realment els jueus parlaven català.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Judeocatalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096. 
  3. «Algeria». Jewish Encyclopedia.
  4. «Joan Ferrer explica que els jueus parlaven català». Diari de Girona, 31 maig 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]