Judeocatalà
De Viquipèdia
El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit (קאטאלנית) en hebreu, era el dialecte del català que parlaven els jueus catalans.[1][2] L'època d'or del judeocatalà s'estén del segle XII fins al 1492, data de l'expulsió dels jueus dels territoris de parla catalana. A partir d'aquest any se'n perd el rastre.[1] Tenia una gran quantitat de mots i expressions provinents de l'hebreu, i en alguns territoris (com Mallorca) va conviure amb l'àrab vulgar.[1] Tenia moltes similituds amb el judeoprovençal.
Alguns estudiosos defensen que el judeocatalà és un mite i que realment els jueus parlaven català.[3]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Judeocatalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096.
- ↑ «Joan Ferrer explica que els jueus parlaven català». Diari de Girona, 31 maig 2013.
