Judici Final

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Judici final (desambiguació)».

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Pintura del Judici Final de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.

En les creences cristianes és el dia en què Déu jutjarà tots els éssers vius i crearà la nova terra segons Apocalipsi, la qual serà governada pel mateix Déu des de la Nova Jerusalem.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Anterior a les grans religions monoteistes, el concepte d'un judici final és desenvolupat per diferents religions antigues. Segons el Llibre dels morts, els egipcis, després de la mort, haurien de passar per un judici. Un tribunal de déus els jutjaria posant el seu cor i una ploma en una balança. La ploma era símbol de la veritat. Si els pecats comesos a la terra feien el cor massa pesant, seria devorat pel monstre Ammit. Però, si el cor s'equilibrava amb la ploma de la veritat, el difunt passava la prova i podia viure eternament.

Segons el Zoroastrisme[modifica | modifica el codi]

Dins del Zoroastrisme, Zaratustra va descriure amb gran detall l'arribada del judici final amb l'últim enfrontament entre Ahura Mazda (el Bé) i Angra Mainyu (el Mal), que portaria grans catàstrofes i acceleraria l'arribada d'un salvador, descendent del llinatge del mateix Zaratustra, que seria l'encarregat de portar a la victòria les forces del Bé.

En el judici final es decideix el destí de la humanitat i la reconciliació entre una part d'aquesta i (el Bé), que comporta la fi del Mal. Però no preveu la condemnació eterna dels pecadors, sinó que, després d'un càstig de tres dies, les plagues del món desapareixeran i s'entrarà en un període on no hi haurà pobresa, ni fam, ni dolor ni odi, i la Terra esdevindrà una mena de paradís.[1]

Segons el cristianisme[modifica | modifica el codi]

Pintura mural de l'església de Santa Maria d'Arties. Judici final amb la resurrecció dels morts.

La doctrina del judici final en el Cristianisme generalment parla d'un dia en què cada home serà jutjat segons les seves obres, siguin bones o dolentes, abans de la resurrecció de tots els homes després del Mil·lenni. Aquest judici s'efectua davant el gran tron blanc i seran jutjats cadascun segons les seves obres, i el que no es trobi inscrit al llibre de la vida serà llançat al llac de foc.

Fonts cristianes[modifica | modifica el codi]

L'origen d'un Judici Universal i "escatològic" es fonamenta principalment en el Llibre de l'Apocalipsi, de Joan. En el llibre, ens descriu el Judici Final en una visió:

« Després vaig veure un gran tron blanc i Déu que hi seia. Davant d'ell la terra i el cel van fugir i perderen el lloc que ocupaven. Llavors vaig veure els morts... drets davant del tron i foren oberts uns llibres...també el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres. I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l'estany de foc. »
— Apocalipsi 20:11-15

No obstant això, alguns pensen que no s'ha de fer una lectura literal del llibre de Revelació (Apocalipsi), s'ha d'entendre, com l'esperança d'un cristià a la caiguda de Roma i en el final de la persecució contra els primers cristians, la seva inclusió als llibres canònics, va suposar el canvi d'interpretació, i va passar de ser profètic a ser també al·legòric.

Catòlics i ortodoxos[modifica | modifica el codi]

D'acord amb l'Església Catòlica i Ortodoxa, els homes són jutjats immediatament després de la mort, i la seva ànima anirà immediatament al paradís o a l'infern, o en el cas de Paradís, després de períodes variables de penitència al Purgatori. Al final dels temps s'esdevindrà la resurrecció de la carn, en la qual els òrgans es reuniran amb les ànimes.

Protestants[modifica | modifica el codi]

Una tradició, inspirada en alguns passatges de la Bíblia i sobretot estesa entre els protestants, reivindica que just abans del Judici Final hi haurà una gran batalla final entre les forces del bé i del mal a l'Harmagedon.

Segons l'islam[modifica | modifica el codi]

Article principal: Yaum al-Qiyamah

Com els cristians, els musulmans creuen que la vida present és tan sols una prova preparatòria per a la pròxima existència. Aquesta vida és un examen per cada individu. El dia arribarà en què l'univers sigui destruït per complet i que els morts siguin ressuscitat per al judici de Déu. Aquest dia serà el començament d'una vida que mai acabarà. En aquell dia, totes les persones seran recompensades per Déu d'acord amb les seves creences i accions. Aquells que moren creient que "No hi ha déu veritable sinó Déu, i que Muhàmmad és el Missatger (profeta) de Déu", seran recompensats i seran admesos al Paradís per sempre. Els incrèduls aniran a para a l'infern.[2]

Representacions artístiques[modifica | modifica el codi]

El Judici Final és un tema habitual en la pintura religiosa de diferents èpoques i, malgrat les particularitats de cada autor i estil, acostuma a seguir una mateixa composició. Jesús apareix al centre, dividint el quadre en dues meitats, que representen el cel i l'infern, amb multitud d'ànimes a cada indret representant els salvats i els condemnats amb diversos signes al·legòrics. Poden acompanyar a Jesús diversos personatges, com la seva mare o els àngels i a la banda infernal poden aparèixer dimonis i monstres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Piñero, El Juicio Final, Edaf, 2010, p.60 ISBN 9788441425057
  2. Alcorà 2:82 i 3:85

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judici Final Modifica l'enllaç a Wikidata